L'Estat imposa el cabal de l'Ebre

Madrid/tarragona.Dotze anys després del polèmic Pla Hidrològic Nacional, el futur del riu Ebre torna a estar envoltat de controvèrsia als despatxos del ministeri d'Agricultura i Medi Ambient. Ara no es tracta de cap iniciativa a tot l'Estat -com la que va impulsar el govern del PP de José María Aznar el 2001 amb el suport de CiU i que mai es va aplicar perquè el PSOE la va derogar el 2004-, sinó d'una planificació específica de l'Ebre que exigia la Unió Europea (UE) per al 2009 i que teòricament no suposa un transvasament, com el que es volia dur a terme fa dotze anys. Però, en un altre paral·lelisme, igual que llavors el ministre encarregat de pilotar el projecte és Miguel Ángel Arias Cañete, encara que en aquesta ocasió CiU ha canviat de parer i s'oposa frontalment al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre.

Un rebuig que ahir va tornar a manifestar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, al ple del Consell de l'Aigua, en què va lamentar que hagi "prevalgut l'interès territorial" en lloc d'impulsar un "projecte integral" per a la conca de l'Ebre. Després de la ratificació a la sessió d'ahir -que agrupava representants de les comunitats autònomes, ajuntaments, confederacions hidrogràfiques, entitats ecologistes, sindicats i patronal-, i que s'afegeix a la de fa unes setmanes de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), el pla queda en mans del govern espanyol, que té previst aprovar-lo en les pròximes setmanes.

La diferència en les xifres

El projecte -que rebutgen la Generalitat i els col·lectius ecologistes però aproven els regants de l'Ebre- estableix els cabals ambientals del riu, tal com exigeix la UE. La conselleria de Territori s'oposa a la definició que fa el pla perquè considera que reduirà el cabal a la part catalana i, per tant, hi haurà menys aigua al seu pas pel delta de l'Ebre. Entén que, així, la falca salina cada cop anirà avançant més amunt del riu. El Govern adverteix que el cabal sí que es respecta a les zones del riu que passen per l'Aragó i la Rioja. En canvi, els regants argumenten que la iniciativa garanteix concessions d'aigua als canals del tram final i un seguit d'obres hidràuliques.

Segons les últimes dades, del 2007, el cabal de tota la conca de l'Ebre és de 8.210 hectòmetres cúbics i el pla preveu que la demanda el 2027 sigui de 10.700 hectòmetres. La proposta actual del ministeri limita el cabal al final del curs del riu, al seu pas per Tortosa, a 3.100 hectòmetres cúbics anuals d'aigua -un nivell similar a l'actual-, però el Govern demana que si s'incrementa l'extracció per al regadiu també s'ha d'elevar el cabal, que reclama que sigui com a mínim de 7.000 hectòmetres cúbics anuals, un nivell que el ministeri considera "desproporcionat". Cañete preveu ampliar el regadiu en gairebé 450.000 hectàrees.

Més confiança en canvis el 2015

Després de la sessió a Madrid, Vila va explicar que la Generalitat continua estudiant presentar recursos judicials contra el pla, però va posar més èmfasi a optar a modificar el pròxim projecte -per al període 2015-2021- que no pas el que s'ultima ara i que expira d'aquí dos anys. "Obrirem una discussió en què estic convençut que per part de les autoritats del ministeri hi haurà una major predisposició de la que no hi hagut ara a curt [termini]", va dir. De fet, des del ministeri van descartar que hi hagi modificacions "substancials" en el redactat final del text que està a punt de néixer. Després del ple, Medi Ambient va subratllar, en un comunicat, que l'imminent projecte es basa en "criteris científico-tècnics" i és "molt semblant" als cabals ecològics actuals després d'analitzar "més d'un centenar d'estudis" que, segons el ministeri, han estat "assumits per l'Agència Catalana de l'Aigua i acordats pel Parlament de Catalunya".

A banda de la Generalitat, Ecologistes en Acció també va votar en contra del pla a la trobada del Consell de l'Aigua, mentre que el sindicat CCOO es va abstenir. El representant d'Ecologistes en Acció, Santiago Martín Barajas, va titllar la iniciativa de "total aberració tècnica" perquè creu que la creació de 445.000 noves hectàrees de regadiu podria afectar els "cabals ambientals i l'abastament a poblacions".

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, va criticar que el pla no hagi variat i va advertir que "amb 35 nous embassaments" el cabal de sediments "posa en perill el futur" del Delta, amb tot el que comporta tant a nivell mediambiental com econòmic. Tomàs va tornar a alertar que el projecte és "un preàmbul per aplanar el camí al transvasament de l'Ebre". La plataforma ha organitzat un acte de protesta diumenge i treballa en un calendari de mobilitzacions per a la tardor. Demana als partits catalans que impulsin accions judicials.