L’Estat xifra en 8.500 milions el dèficit fiscal de Catalunya

MadridLes esperades balances fiscals de l’Estat van voler enviar ahir tres missatges a la Generalitat, a només una setmana de la reunió entre Mas-Rajoy. Primer, que Catalunya no pot queixar-se perquè Madrid està més perjudicada; segon, “que qui té més paga més i això no és res preocupant”, i últim, que, malgrat acumular un dèficit altíssim, Catalunya no és una comunitat “maltractada”. Des del ministeri d’Hisenda però matisant de manera reiterada que les opinions eren a títol personal -tot i defensar-les amb l’informe encarregat pel govern central-, el professor Ángel de la Fuente va exposar ahir aquestes tres tesis durant la presentació del que ha anomenat comptes territorialitzats.

L’estadística conclou que el dèficit català el 2011 va arribar a gairebé els 8.455 milions d’euros, 2.500 milions menys que en els càlculs de la Generalitat, utilitzant el mètode de càrrega-benefici. Madrid la supera amb un dèficit que arriba als 16.723 milions d’euros -el doble-, mentre que la resta de saldos negatius són per al País Valencià (2.018 milions) i les Balears (1.148 milions).

Segons els càlculs per càpita, cada català lliura a l’Estat 1.119 euros a l’any que no li són retornats. Madrid també dobla aquesta xifra, i perd fins a 2.275 euros per càpita. Les Balears també superen Catalunya, amb 1.329 euros de saldo negatiu per càpita, mentre que al País Valencià és de només 394 euros.

La lògica paradoxal que va defensar ahir De la Fuente -“En general les comunitats més riques tenen una balança negativa, i les més pobres, un saldo negatiu”- la trenquen les dues comunitats forals: el País Basc i Navarra, amb un superàvit del 2,34% del PIB i el 0,19%, respectivament. Andalusia, les Canàries i Castella i Lleó són les que registren els resultats positius més alts.

Dins la mitjana autonòmica

Però aquestes xifres no preocupen l’equip d’economistes encarregat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. L’informe només qüestiona 1.328 milions d’euros (un 0,7% del PIB) del dèficit de Catalunya, ja que considera que la resta són inherents al nivell de riquesa del país. Per això ens situa en la mitjana autonòmica de finançament per càpita, al costat de Castella-la Manxa, que, en canvi, té un superàvit del 5,50% respecte al PIB. En concret, De la Fuente va matisar ahir que en el cas de Catalunya l’Estat hi va destinar el 2011 en despesa per habitant una xifra que està “lleugerament” per sobre de la mitjana espanyola.

L’únic problema que veu el director de l’informe és que el 17% de les diferències de saldo entre comunitats s’expliquin pel sistema de finançament autonòmic. Per De la Fuente això evidencia que hi ha una diferència de tracte entre ciutadans. “No s’està complint el principi constitucional perquè no hi hagi privilegis econòmics i socials en virtut del territori en què es viu”, va denunciar a títol personal. En aquest sentit, defensa una reforma gradual. Assegura, però, que Catalunya i Madrid “tenen raó a l’hora de demanar un nou model de finançament perquè el sistema és molt dolent, però no tenen raó quan diuen que estan injustament tractats”.

Mas troba el càlcul “sospitós”

La Generalitat va recordar ahir que Catalunya és “molt generosa” i va titllar de “sospitós” el càlcul de les balances fiscals de Montoro. El president Artur Mas va denunciar que “s’han oblidat mètodes de càlcul per un interès purament polític” i la resta de formacions catalanistes van secundar la crítica al govern central.

La publicació de les balances va atiar les exigències per a un millor finançament no només de Catalunya sinó també de la resta de comunitats amb dèficit. El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González (PP), va denunciar que el “sistema és injust i insolidari”.