El problema de la confiança cega és que aboleix la visió. Molts ciutadans de Catalunya, durant dècades, van tenir confiança cega en Jordi Pujol, encarnació del nou poder català primer i després oracle per sobre del bé i del mal. Així, no van saber veure o no van voler veure les seves debilitats, una de les quals, sens dubte, va ser la permissivitat amb els excessos de la pròpia família, una realitat vox populi, sempre latent, incòmoda. I no va ser una qüestió només de deixar fer, també va ser producte d’una fenomenal confusió entre vida privada i vida pública. Massa anys al poder, massa identificació amb la institució. Avui expliquem, per exemple, com les connexions de Jordi Pujol Jr. amb el món dels negocis argentins haurien tingut el seu origen en la bona sintonia entre els presidents Menem i Pujol. Tot plegat no es va tractar, doncs, de la clàssica ceguesa que produeix l’amor patern o de la ceguesa autoimposada per la mala consciència de no fer de pare. No: es va tractar d’una autoconfiança cega.
