L'eufòria de Facebook no arriba al parquet

WASHINGTONWall Street va rebre ahir amb gran expectació el seu nou inquilí. Facebook va fer l'entrada als parquets per la porta gran: amb una recaptació i valoració de la companyia històriques. Mark Zuckerberg, creador del miracle digital, va fer sonar la campana d'obertura del Nasdaq -el selectiu tecnològic nord-americà- des de la seu del gegant de les xarxes socials a Silicon Valley, Califòrnia.

Però l'espectacularitat de la posada en escena de l'estrena va contrastar amb la rebuda discreta que li van donar els inversors. Les previsions més optimistes van fallar i la xarxa social va tancar la sessió gairebé sense moure's del preu de sortida de cada acció, fixat en 38 dòlars. Això no obstant, aquesta valoració havia trencat motlles des del primer moment, ja que va suposar una valoració de la companyia de 104.000 milions de dòlars (82.000 milions d'euros). Una fita històrica, ja que cap empresa havia aconseguit una capitalització tan alta en el moment d'inici de la seva cotització.

La seva recaptació també va ser única, la més gran d'una companyia tecnològica i la tercera, després de l'empresa de targetes de crèdit Visa i l'automobilística General Motors. Facebook va obtenir amb la seva oferta pública de venda (OPV) uns 18.400 milions de dòlars (14.460 milions d'euros). En total es van vendre 421,2 milions d'accions, un 15% del capital de la xarxa social, i en els pròxims dies es podrien col·locar 63 milions d'accions més.

La sortida va ser històrica però no tant els guanys del primer dia. Els títols van arrencar la sessió en 42 dòlars, per sobre de la valoració inicial, i van pujar durant els primers minuts fins als 43. Els títols, però, van fer ziga-zagues durant les primeres hores de cotització i la forquilla de valoració es va moure entre els 38 i els 42 dòlars, per acabar tancant pràcticament plana, amb una alça de només el 0,61%, als 38,23 dòlars, pels 38 que s'havien marcat com a preu inicial per acció. El conjunt del Nasdaq, que engloba les empreses tecnològiques més importants, va tancar amb un descens de l'1,24% en els 2.779 punts. Les accions de Facebook no van cotitzar en cap moment de la sessió per sota del preu de sortida, però van estar planes durant l'última mitja hora de cotització, amb un lleuger repunt de les operacions en els minuts finals.

Per sota dels precedents

Així, doncs, els guanys van ser moderats si es consideren les sortides d'altres empreses tecnològiques com LinkedIn, que gairebé va doblar el valor de l'acció, o l'empresa de cupons Groupon, que va augmentar un 27% la valoració.

Amb el seu inseparable jersei de xandall i visiblement emocionat, Zuckerberg es va rodejar de desenes d'executius i centenars de treballadors de Facebook per celebrar un moment crucial per a la firma. L'estrena també es va poder seguir des de Times Square a través de pantalles gegants. La desgavellada idea de Zuckerberg -gestada el 2004 al seu dormitori de la Universitat de Harvard per millorar la comunicació entre les persones- ha aconseguit, en només vuit anys, més de 900 milions d'usuaris d'arreu del món i una valoració milionària comparable a la d'Amazon i McDonald's.

Facebook va començar a vendre títols de l'empresa el 2008 per només 3,5 dòlars, i des de llavors el seu preu no ha parat de créixer. L'any passat, quan el banc Goldman Sachs va decidir invertir-hi, els títols es pagaven a 31,46 dòlars. L'espectacular revalorització de l'empresa en temps rècord ha cobert d'or els seus fundadors, però també altres personatges coneguts com Sean Parker, creador de Napster, i Bono, el líder de la banda irlandesa U2.

Si la cotització de Facebook va decebre els inversors i analistes més optimistes, el paper del Nasdaq, l'indicador borsari novaiorquès per a empreses tecnològiques, va decebre gairebé tothom. Tot i que Zuckerberg va tocar la campana d'inici de sessió puntualment, l'indicador va haver d'endarrerir l'inici de les vendes mitja hora pels problemes tècnics que va generar la sortida a borsa de la xarxa social líder al món. Els responsables de Nasdaq van assegurar que investigaven els problemes que van derivar en l'endarreriment de l'inici de la cotització.

Potencial amb riscos

En un primer moment, la xarxa social va intentar rebaixar l'expectació i es va plantejar fixar el preu de l'acció als 25 dòlars. La gran demanda d'accions dels últims dies, però, va provocar que finalment el cost inicial fos de 38 dòlars i que la cotització s'iniciés en 42.

Els inversors que ahir van decidir comprar les seves accions ho van fer per una companyia amb un negoci únic i un potencial valuós. Alguns analistes consideren que la xarxa social podria augmentar els seus beneficis dels 775 milions d'euros del 2011 fins als 3.500 milions d'euros a finals del 2014.

Tot i així, la seva inversió no està lliure de riscos. Facebook és una empresa relativament jove i amb grans reptes a l'horitzó com l'increment de costos i la dificultat de convertir en ingressos el trànsit de la xarxa social des del mòbil. A més, la xarxa social només obté de moment una part petita del pastís de publicitat online , amb uns ingressos de 2.400 milions d'euros. El seu potencial per créixer en aquest apartat és important però té davant un poderós rival. El buscador Google acapara més del 50% dels anuncis digitals amb uns ingressos de 28.200 milions d'euros.

Altres dubtes que desperta Facebook passen per l'immens control que té sobre la companyia el conseller delegat i creador, que, a més d'acaparar l'atenció mediàtica al voltant de la xarxa social, pren la majoria de les decisions que envolten el gegant d'internet. A més, alguns analistes adverteixen de l'alentiment del creixement de la companyia en l'últim trimestre.

Altres analistes van alertar que el preu de l'oferta pública de venda, que supera cent vegades el que es va marcar per a Apple, la converteixen en una aposta arriscada.