PALMAL'agència d'intel·ligència privada Stratfor considera l'independentisme català i basc una de les poques amenaces de seguretat d'Espanya a causa del seu pes econòmic, mentre que el govern espanyol ho redueix a una qüestió política. Així es desprèn d'una conversa per correu electrònic entre un analista de Stratfor, Marko Papic, i un conseller de l'ambaixada espanyola a Washington, Camilo Villarino Marzo.
El diplomàtic va respondre a un informe sobre la intervenció europea a Líbia tot dient que estava d'acord amb l'anàlisi del paper del govern espanyol, però no amb l'opinió de la multinacional de la intel·ligència "sobre la situació interna d'Espanya en relació amb els moviments nacionalistes bascos i catalans". Va afirmar que el sorprenia llegir que Stratfor en parlava com d'"una amenaça de seguretat" i reconeixia el paper d'ETA, però deia que ni tan sols quan va ser més poderosa "va ser capaç de superar els 80 assassinats a l'any". L'informe considera el secessionisme basc i català com una amenaça interna més gran que la d'Irlanda del Nord per al Regne Unit i això va indignar Villarino, que es va afanyar a dir que ETA mai havia estat una guerrilla i que tenia "un impacte similar al de les Brigades Roges a Itàlia". El cas català, afegia, és molt diferent perquè no hi ha violència.
La resposta de l'analista va ser molt clara: deia que és veritat que la quantitat de morts causades per ETA és molt més baixa que la de l'IRA, però que, sense Irlanda del Nord, Londres no hi perdria gaire i, en canvi, Catalunya i el País Basc són econòmicament molt més importants per a Espanya. "Per tant -afegia-, encara que els morts o assassinats reals siguin menys, la importància de mantenir l'amenaça a ratlla és més important".
Villarino no va respondre a això. En canvi, sí que va dir que en la planificació actual de la defensa espanyola les amenaces convencionals vénen bàsicament del sud. Serien dues: un possible canvi amb un règim més agressiu al Marroc, que posaria en perill Ceuta i Melilla, i un canvi de règim a Algèria que afectés el subministrament de gas natural.
L'intercanvi de correus electrònics, que es va fer entre el març i l'abril de l'any passat, comença arran d'un informe sobre la participació de l'exèrcit espanyol en la intervenció europea a Líbia. El document contextualitza el perquè de la participació d'Espanya i fins i tot explica que és un estat amb una posició "ambivalent" a l'OTAN que, de fet, no necessita ser-hi. Papic va enviar el document a Villarino, que és un dels contactes de Stratfor amb l'executiu espanyol, per demanar-li la seva opinió personal.
