Dossier 07/07/2013

Tants caps tants barrets

¿Hi ha un model federal que pugui ser viable per frenar el debat sobre l’organització territorial d’Espanya? Tots els experts consultats coincideixen que hi ha tants models de federalisme com estats federals

Marc Colomer
4 min

Cinc experts –Josep Maria Vallès, Antón Losada, Marc Sanjaume, Joaquim Coll, Victòria Camps– responen a quatre preguntes:

Les preguntes

1. Quin model federal seria òptim?

2. Cal ser estat abans?

3. És viable a Espanya?

4. Per què no ha reeixit?

Josep Maria Vallès

1. No hi ha models de federalismes tipus prêt-à-porter . Cada federalisme, dels que existeixen i coneixem avui al món, és el resultat d'uns acords polítics específics i tradicions històriques pròpies. I aquests models es van readaptant segons ho demanen les condicions socials de cada moment.

2. Gairebé mai ha estat així. De fet, només cal observar que les federacions que avui estan més consolidades no es van constituir entre diferents estats sobirans a priori, sinó entre territoris excolonials -com és el cas, per exemple, dels Estats Units, el cas d'Austràlia o el del Canadà-, o han estat el resultat de reorganitzacions internes d'un estat ja preexistent. En aquest bloc hi figuren casos com els d'Alemanya, Àustria i Bèlgica.

3. Penso que mentre sigui hegemònica la mentalitat nacional-estatalista, és a dir, la que considera que a cada nació li correspon un estat propi i únic, el cert és que el model d'organització territorial federal tindrà una viabilitat si més no problemàtica.

4. Han existit propostes federals a Espanya al llarg dels segles XIX i XX. I ara també n'existeixen. Si no han prosperat abans és conseqüència probablement del pes dels nacionalismes tradicionals, començant per l'espanyol i seguint pel català i el basc. Aquests nacionalismes opinen que cada comunitat nacional està cridada a tenir el seu propi estat i no a compartir-lo federalment.

Antón Losada

1. Penso en un model d'articulació federal cooperatiu i asimètric en funció de les aspiracions de cada territori. Ha de respondre a un disseny institucional horitzontal i transversal.

2. No. Cal no confondre les federacions amb les confederacions. En el cas de les confederacions sí que és necessari ser estat abans, però aquest no és el cas de les federacions.

3. El model del 78 acaba el seu cicle vital. L'únic futur que li queda a Espanya és que s'articuli de forma federal.

4. Una federació no és només un model o un disseny institucional, sinó que és una cultura i, sobretot, una voluntat. A Espanya, ni hi ha cultura federal ni hi ha la voluntat política de formar una federació. Espanya és l'únic país del món on plantejar un model federal significa desunió i conflicte, i no cooperació. Cal tenir en compte que més de la meitat de la població mundial viu en algun tipus de règim polític federal, però a Espanya continua considerant-se una anormalitat.

Marc Sanjaume

1. Hauria de ser de l'estil del canadenc, que reconegués la plurinacionalitat de manera explícita i el dret a la secessió, que al Canadà es reconeix de manera implícita amb la sentència de la Cort Suprema sobre el Quebec.

2. Per fer una federació plurinacional, primer caldria reconèixer l'existència de diferents subjectes nacionals. El TC ja ha negat amb l'Estatut i el pla Ibarretxe l'existència d'un altre subjecte diferent a l'espanyol, i això ho fa impossible.

3. Ho veig inviable. La dreta i l'esquerra espanyola conceben l'Estat de manera profundament jacobina. Però és que els sondejos indiquen que a Espanya cada cop hi ha més suport al centralisme i menys al federalisme.

4. El pes de la història és important. Quan Espanya es liberalitza i es democratitza amb la Constitució de Cadis pren per model França. Ja li costa prou ser una democràcia liberal, i fent-ho amb França al cap el resultat és horrorós.

Joaquim Coll

1. De models de federalisme n'hi ha tants com països federals. En el cas espanyol probablement convindria un model de federalisme que, a més de garantir els drets i els deures de tots els ciutadans, també reconegués les asimetries i diferències d'una Espanya plurinacional. És a dir, que reconegués les singularitats territorials. No es tracta tant d'un problema de bilateralitat, de donar un tracte diferent a Catalunya, sinó d'una qüestió d'asimetries.

2. Dir que per federar-se abans cal ser un estat és un plantejament quimèric. Espanya ja existeix com a estat democràtic que garanteix els drets i els deures dels seus ciutadans. Ho trobo un plantejament inviable, estrany.

3. És un problema de corelació de forces. Tot dependrà del resultat de les eleccions del 2015. Serà possible en la mesura que la reforma constitucional sigui imprescindible no només per corregir el model autonòmic, sinó també per donar resposta a la necessitat de regeneració democràtica. Ara bé, el que aquí anomenem dret a decidir , és a dir, la possibilitat de secessió, és molt difícil de constitucionalitzar. En qualsevol cas, el que cal és que la Constitució no expliciti el caràcter indivisible de l'Estat.

4. El federalisme sempre ha generat malentesos. La dreta espanyola sempre l'ha percebut com un succedani del separatisme. I el catalanisme nacionalista, en canvi, l'ha entès des del punt de vista confederal.

Victòria Camps

1. Cada model federal és diferent. En el cas que ens ocupa, l'hauríem d'inventar, com de fet vam inventar l'estat de les autonomies, que ja és en certa manera federal. Cal fer retocs en el model autonòmic per convertir-lo en un model federal amb asimetria fiscal.

2. No penso que calgui plantejar-ho així. Seria absurd separar-se per després federar-se. Les federacions com Alemanya, els Estats Units i Suïssa s'han fet més per unir-se que no per allunyar-se.

3. Si hi ha voluntat i compromís polític, és viable. Però cal treure's els prejudicis i tenir una clara voluntat d'entesa entre totes dues parts.

4. No han estat mai intents prou forts per funcionar. La idea de la unitat d'Espanya ha estat excessivament dura. Catalunya i el País Basc mai han volgut ser del tot part d'Espanya, però tampoc s'han decidit a separar-se. El pes de la història és important, i la ruptura es fa difícil, però també ha estat i és difícil trobar una fórmula d'entesa i unificació.

stats