A poria ve del grec poros , camí. Literalment, vol dir sense camí . És un argumentació dialèctica que força un raonament lògic fins a falsejar una teoria, fins a negar-la. El president Mas, que no fa pas tant era un retallador convençut i aplicat, ara diu que ja no hi creu, en les retallades que li imposen Rajoy i Europa. Les fa a desgana, avisant que són contraproduents i que no arribaran fins on li demanen. S'ha quedat sense camí. Ell no ho sap, però viu una aporia. Ha perdut la fe. La paciència, encara no. Ni l'obediència. Ni l'esperança. S'agafa a la possibilitat que Hollande faci el miracle. La classe política catalana és avui hollandista en bloc: de Navarro a Mas, tots esperen que el president francès es tregui un conill del barret que permeti matisar els ajustos i fer visible el discurs del creixement. Complicat. Ni Merkel ni Grècia l'hi posaran fàcil.
