Merkel avisa Rajoy que ha de seguir fent els deures

MADRID.Prova superada. Mariano Rajoy va aconseguir ahir passar amb bona nota l'examen de la cancellera Angela Merkel, i això té recompensa: ha guanyat més temps abans de demanar un rescat que tothom ja dóna per fet, menys la Moncloa, que en públic encara s'hi resisteix. Els elogis de la Dama de Ferro alemanya a les retallades i les reformes del govern espanyol són, però, una arma de doble tall. Berlín avisa que la compra de deute que ha de fer el BCE, lligada a una "estricta condicionalitat", no ha de servir perquè ara Espanya es distregui a l'hora de complir el full de ruta dels ajustos acordats. Merkel, que l'any que ve té eleccions, no està disposada que cap soci del sud d'Europa s'oblidi dels compromisos adquirits.

No és estrany que una dirigent conservadora vegi amb bons ulls les mesures que adopta un altre estat governat per la mateixa família ideològica. De la visita que va fer ahir a Madrid, però, en sorprèn la intensitat amb què va celebrar l'agenda reformista que s'està aplicant. En un moment de caiguda en picat del PP a les enquestes d'intenció de vot, l'afalac alemany és una embranzida valuosa. Després que durant el dinar Rajoy li detallés les mesures que està aplicant, Merkel es va mostrar "impressionada" pel "ritme i la consistència" amb què s'estan desenvolupant. "El camí que s'ha emprès és el correcte", va certificar. Curiosament, Rajoy va optar ahir per posar ben poc el focus en la necessitat de començar a impulsar estímuls al creixement -com reclamen els socialdemòcrates europeus- i va centrar-se en la reducció del dèficit, el sanejament del sector bancari i la defensa de més integració comunitària, amb l'euro com a símbol irreversible.

Fredor amb el pla del BCE

Els dos mandataris van comparèixer a la sala de premsa amb cert retard, quan la intervenció del president del BCE, Mario Draghi, a Frankfurt ja feia uns minuts que anava. Els periodistes havien tingut temps d'escoltar la proposta de compra de bons, però, en canvi, Merkel i Rajoy van tirar pilotes fora amb el pretext que no havien tingut temps de seguir les explicacions. Tots dos eren conscients que aquest és el principal punt de fricció que els separa. A l'hora de combatre amb urgència una prima de risc disparadíssima, la Moncloa ha trobat més predisposició en el socialista francès François Hollande.

Tot i que poc amant d'aquest tipus de mesures, Merkel va optar per no atiar el foc -a diferència de la contundència del Bundesbank- i es va limitar a separar terrenys. D'una banda, va subratllar la "independència" del BCE per prendre decisions, i de l'altra va aprofitar per recordar que l'obligació dels governs és fer ara els "deures polítics". O, dit d'una altra manera, seguir fent reformes de manera "creïble". L'escoltava atent, al seu costat, el president del govern espanyol. Ell era el clar destinatari del missatge i ho sabia. Potser per això Rajoy va garantir després que no abandonarà la ruta traçada: "Es necessitarà molt coratge i caldrà explicar molt bé per què cal prendre algunes decisions. Però s'han de prendre".

Tot i que feia setmanes que la Moncloa estava pendent de les paraules de Draghi, ahir va optar per respondre amb certa fredor, en un gest amb la cancellera. El president de l'executiu va assegurar que encara no ha pres la decisió sobre si acollir-se a aquesta via per garantir finançament. A l'octubre, però, Espanya ha de fer front a uns venciments de 24.000 milions. Fonts de Presidència del govern espanyol van confirmar que no tenen cap pressa i que abans d'acollir-se al pla de compra de deute, l'estudiaran amb "deteniment".

Decisions autònomes

La trobada entre els dos dirigents havia estat preparada amb molta cura perquè no hi hagués cap sobresalt. Perquè els elogis no tinguessin aroma de tutela, tant l'un com l'altre van deixar clar que Madrid pren les mesures que pren per convicció pròpia. Rajoy va afirmar taxatiu: "Ningú planteja a un aliat o a un soci els ajustos que ha de fer". La tesi de la Moncloa és que els compromisos han estat lliurement pactats a Brussel·les. La cancellera alemanya, conscient que una part de l'opinió pública espanyola la responsabilitza de la tisorada, va afirmar que no havia viatjat a Madrid per donar cap ordre: "No hem parlat de possibles noves condicions. [...] Tinc plena confiança en el president del govern espanyol".

Tot i això, va aprofitar l'ocasió per fer una sacsejada al conjunt dels ciutadans de l'Estat. Els va recordar que cap país vol "imposar" mesures dràstiques per fer la vida impossible a ningú, però que està en joc la credibilitat d'Europa durant els pròxims 20 anys. "80 milions d'alemanys no podem fer res sense els 500 milions d'europeus".