BARCELONA"Ho farem perquè toca, però ens ve imposat pels errors dels altres". Artur Mas es referia ahir així al tercer pla d'ajust que el Govern ha hagut d'elaborar per reduir el dèficit -aquest cop en 1.500 milions d'euros més-, superar el tràmit del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de dijous i allunyar el fantasma de la intervenció de l'Estat. El full de navegació del president passava per uns pressupostos amb retallades el 2011 però que el 2012 ja s'havien de combinar amb polítiques de creixement per encarrilar la sortida de la crisi. Però Mas s'ha vist obligat a virar a contracor arran de les exigències de Madrid. Tanmateix, el que havia de ser un cop de timó del Govern ha quedat en una lleu rectificació, ja que el pla que defensarà demà al CPFF, encara sense números detallats, difícilment rebaixarà fins a l'1,5% el dèficit. El Govern ho dubta: "Dependrà de si Espanya compleix, en conjunt, el 5,3%. Les previsions de la Comissió Europea són que el superarà", va apuntar Mas.
Els punts principals del tercer pla del Govern són la retallada del 2% addicional del salari dels empleats públics que ja s'havia insinuat i l'aplicació dels decrets d'educació i sanitat de Rajoy. Uns decrets que el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va anunciar fa una setmana que portaria al Consell de Garanties Estatutàries i que va criticar que tan sols permetrien estalviar 150 milions. Molt lluny (un 10%) de l'objectiu de 1.500 milions. A aquestes mesures s'hi sumen una reducció de transferències a les empreses públiques i de subvencions dels departaments -unes partides ja molt minvades-, una nova reprogramació del pagament d'infraestructures compromeses i la venda de patrimoni públic i de certes empreses ja previstes al pressupost vigent.
Els 1.500 milions semblen llunyans. L'estratègia catalana, però, passa perquè Madrid accepti les xifres en la mesura que va afirmar que el seu decret permetria assolir-les, encara que Mas segueixi sense creure-ho: "Si un govern obliga a fer un pla d'ajustament i fa unes mesures que han d'ajudar a fer-ho possible, li agafes la paraula i ho poses al pla".
Encara lluny de "tocar os"
Fa mesos que el Govern afirma que una nova tisorada "tocaria os de l'estat del benestar". Però ahir el president va allunyar la immediatesa de les línies vermelles en afirmar que el nou ajust crearà "incomoditats en certs àmbits, però no representa una pèrdua de drets essencials i serveis bàsics". Tot i això, sí que va distanciar-se clarament de la necessitat d'una retallada que "perjudica la recuperació" i va reivindicar la feina feta pel seu executiu per contenir el dèficit fins ara, reduint els pressupostos en gairebé 3.500 milions en dos anys tot i els errors en les previsions del govern del PSOE, la reducció de recursos cap a les autonomies dels primers comptes de Rajoy -que "centrifuga el dèficit"- i "la poca flexibilitat de la UE per compassar les polítiques de contenció del dèficit amb el cicle real de l'economia". "Austeritat sí, però no com una obsessió malaltissa", va reclamar Mas.
El to del president, flanquejat pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va ser dur contra l'Estat. "Estem cansats que els representants del govern central ens renyin", va proclamar, i va instar-lo a "fer els deures" que li toquen. Tot i això, no va concretar cap acció política contra els incompliments de Madrid, més enllà d'incloure al pla els 211 milions de l'addicional tercera del 2009, que l'executiu espanyol no ha pressupostat.
Sense novetats amb successions
Tampoc no hi ha novetats en el terreny fiscal i Mas va tancar la porta, per ara, a recuperar temporalment l'impost de successions i als recursos que reportaria. Va encarregar a Mas-Colell un estudi per optimitzar els ingressos de la Generalitat a través de les seves taxes i tributs propis, però de cara a possibles canvis per als comptes del 2013. I això que la Comissió Nacional del Mercat de Valors va informar ahir que Catalunya ha de fer front a un venciment del deute de 3.160 milions el 2012. Malgrat tot, Mas-Colell confia que Madrid aprovi el pla i descarta "en qualsevol circumstància" que l'Estat intervingui Catalunya.
