Una de les poques virtuts del trencament del bloc sobiranista és que s’ha esbandit la nebulosa del dret a decidir, que fins ara permetia als independentistes semblar més nombrosos i als no independentistes parasitar les massives mobilitzacions populars. L’horitzó electoral obligarà a parlar amb més precisió, i quan votem ens podrem mirar al mirall com a poble -i agradar-nos més o menys-. Els partits que han parlat clar, en un sentit o un altre, ja tenen part de la feina feta; els que han estat ambigus hauran d’explicar-se millor. Això val per a ICV, que va entrar al bloc sobiranista per por de la CUP i ara en surt per por de Podem. Però també val per a Unió, que porta dos anys a remolc, i ara es veurà abocada a triar entre una llista independentista i l’aposta centrista de Duran i Lleida. El dilema és pelut, perquè molta gent s’hi juga el càrrec. ¿Algú creu probable que hi hagi candidatures de CiU a les pròximes eleccions municipals?
