Publicitat
Publicitat

CRISI ESPANYA EN EL PUNT DE MIRA

Catalunya aconsegueix un superàvit del 0,45% en el primer trimestre gràcies als avançaments de l'Estat

Montoro vol un FROB per al deute autonòmic

El govern espanyol no emetrà hispanobons per mutualitzar el deute autonòmic, tal com demanava Catalunya, però posarà en marxa un mecanisme amb el mateix objectiu: una mena de FROB autonòmic.

Un FROB autonòmic. Aquest és el mecanisme que té al cap el govern espanyol, i que aprovarà divendres de la setmana que ve per ajudar el deute de les comunitats autònomes, amb problemes severs per finançar-se a l'exterior. A la Moncloa no volen sentir parlar d'hispanobons i ja feia dies que insistien que el mecanisme seria més complex.

Ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va avançar que el funcionament serà semblant al del Fons de Reestructuració de la Banca, que emet deute i després injecta aquesta liquiditat a les entitats que ho necessiten a canvi d'unes condicions fixades pel govern espanyol. Sigui de manera conscient o no, l'executiu de Mariano Rajoy acabarà aplicant unes solucions "temporals" semblants als dos principals elements que, segons Europa, ofeguen l'economia espanyola. Ahir la prima de risc va tancar als 536 punts, el bo al 6,5% i la borsa espanyola va aconseguir mantenir a l'últim moment el nivell dels 6.000 punts, després d'una setmana negra en què ha tornat a nivells del 2003.

"No és un instrument que substitueixi per a res la responsabilitat de cada unitat administrativa", va avisar el ministre, obstinat a recordar als governs autonòmics que no és un pretext per flexibilitzar el dèficit sinó una empenta a les comunitats perquè no es moguin del camí de l'estabilitat pressupostària. Per això va alertar diverses vegades que es tracta d'un "finançament condicionat" que requerirà noves mesures als governs que s'hi vulguin acollir i que comportarà canvis normatius importants perquè "entra al cor del sistema institucional". Un avís per als que fa setmanes que denuncien elements de recentralització en cada nova mesura que aprova el consell de ministres. A l'espera de la lletra petita, però, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ho veu amb bons ulls i va dir a les jornades del Cercle d'Economia a Sitges que aquests recursos "afavoriran la tresoreria de totes les administracions" de l'Estat i contribuiran a "millorar el ràting d'Espanya".

Ahir Montoro va elogiar el comportament que "des de principis d'any" tenen les autonomies. Segons l'informe que va presentar al consell de ministres, les comunitats han registrat un dèficit zero durant els tres primers mesos del 2012 gràcies en bona mesura -segons diu la Moncloa- als més de 5.000 milions d'avançaments que s'han fet des de Madrid. Sense comptabilitzar aquestes aportacions, el dèficit seria del 0,45% del PIB, que Hisenda considera dins del marge correcte per tancar l'any amb un 1,5%. En tot cas, seria una millora de tres dècimes respecte de l'any anterior. Catalunya, on les mesures d'austeritat es van posar en marxa abans i, en alguns àmbits, amb més intensitat que a Espanya, s'ha aconseguit un superàvit del 0,45%, amb un saldo positiu de 888 milions. El 2011, a aquestes altures de curs, registrava un 0,65% de dèficit, una diferència de l'1,09%. De moment, en la fotografia de comunitats amb més dèficit hi ha Navarra (el seu govern recorda que té un sistema diferent a la Lofca, que els perjudica els primers mesos de l'any), Múrcia i Andalusia.

Europa es mou

Pel govern espanyol, cal mantenir aquest rumb perquè està convençut que al final se'n notaran els fruits. "Europa s'està movent molt ràpidament", va dir ahir Montoro, que va fer de portaveu del govern després del consell de ministres, justament perquè la vicepresidenta Sáenz de Santamaría està buscant suports urgents als Estats Units. Els moviments comunitaris no són precisos però apunten a la "unitat bancària", un mecanisme que preveu la possibilitat de recapitalització europea dels bancs. "No estem sols, tenim darrere Europa i respondrà", va dir.

El govern espanyol està tranquil, malgrat tot, perquè creu que "la mida" d'Espanya, el nivell de renda i les "característiques" de l'economia espanyola fan inviable una intervenció com les de Grècia i Portugal. Va anar més enllà i, amb un cert aire desafiant, va recordar que els que han de cobrar els deutes espanyols són els primers que no estan interessats a deixar caure l'Estat. Xutant la pilota a Brussel·les i a Berlín, va dir que "la solució es diu euro i es diu Unió Europea ". De moment, Montoro va anunciar que ja està treballant en uns pressupostos bianuals -2013 i 2014- tal com requereix Europa, però va tornar a negar una pujada imminent de l'IVA.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT