El nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, no ha entès encara quina és la naturalesa profunda del procés català. No és un problema de mimos (“Catalans, us estimem”, va clamar dissabte des de Vitòria), ni identitari (“No es pot fer triar a ningú entre ser espanyol i ser català”, va insistir ahir abans de recordar, de forma melodramàtica, la suor i la sang dels andalusos, extremenys, etc., en la construcció de Catalunya). Ni tan sols és de diners, com defensa algun dirigent patronal que somia en una solució d’última hora. La clau és el poder polític. La societat catalana reclama per a si mateixa la capacitat de decidir plenament sobre les seves vides, i això comença per la més important de totes: la forma d’organitzar-se políticament. I, com en tota transferència de poder, en aquest procés uns n’han de guanyar i uns altres n’han de perdre. Fins que no s’entengui això serà molt difícil establir un diàleg franc i fecund amb Madrid. Tot i que quan ho entenguin potser ja serà massa tard.
