Cinc passos perquè una causa social triomfi

Els nous moviments ciutadans, com la 'marea groga' de l'ensenyament o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, han aconseguit una gran influència gràcies a nous plantejaments, noves maneres d'organitzar-se i nous instruments de comunicació a través d'internet. Tot i les novetats, l'èxit d'aquestes causes tampoc s'entén sense la mobilització al carrer de l'activisme convencional i sense l'impuls dels mitjans de comunicació tradicional.

1. Plantejar clarament una problemàtica urgent

Segons un dels seus impulsors, Adrià Alemany, la primera victòria de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va ser "marcar el terreny de joc confrontant el dret a la propietat privada de les entitats financeres amb el dret a l'habitatge". Un plantejament que venia de lluny, però que amb la formació de la plataforma va esdevenir encara més contundent, ja que el seu nom mateix implica que les hipoteques tenen víctimes. Una altra clau és que la lluita contra els desnonaments "dóna resposta a una necessitat a curt termini". Per a la marea groga en defensa de l'ensenyament públic, l'element clau del plantejament va ser unir professorat i pares per frenar l'allau de retallades. I per a l'Assemblea Nacional Catalana, diu Carme Forcadell, va ser "la necessitat de donar continuïtat a les consultes". La presidenta de l'entitat creu que en aquell moment "calia plantejar una cosa amb més futur".

2. Aprofitar al màxim les possibilitats d'internet per a l'organització i la difusió

La nova fornada de mobilitzacions és inconcebible sense l'ús d'internet per a l'organització interna i per a la difusió en l'àmbit extern. "Al principi va ser central, amb una llista de correu en què es van redactar els primers documents, tot i que després no ho ha estat tant", diu Forcadell sobre l'ANC. Per als altres exemples, internet ha estat encara molt més determinant. "A la segona setmana ja vam deixar d'utilitzar el telèfon per rebre comandes de samarretes grogues, perquè no parava de sonar", recorda David Guerrero. "En l'àmbit intern és fonamental; sense internet tot seria molt més lent", assegura Alemany en referència al funcionament de la PAH. "I el canvi de vot del PP en la tramitació de la ILP, per exemple, tampoc s'entendria sense la pressió de les xarxes socials, que tenen la capacitat de difondre coses que de vegades als mitjans no surten, com el vídeo d'Ada Colau al Congrés", afegeix Alemany. Però el cas més paradigmàtic és el de Democràcia Real Ja!, que va néixer a la xarxa a partir de les protestes, també digitals, contra la llei Sinde. L'Aitor, membre de la plataforma, explica que van adoptar eines de treball pròpies, de programari lliure, per coordinar-se. Són els anomenats pads , uns documents col·laboratius que també ha utilitzat la PAH. La difusió de les acampades i les assemblees tampoc s'explica sense el seguiment a les xarxes socials i les retransmissions en streaming.

3. Saltar a l'agenda mediàtica i política

Els activistes admeten que, tot i la importància de les xarxes socials, continua sent necessari sortir als mitjans de comunicació tradicionals. "El tractament que van fer del 15-M va ser vergonyós", denuncia l'Aitor. Ell i els altres testimonis pensen que els seus respectius moviments no van tenir cobertura mediàtica fins que es van fer tan grans que per als mitjans va ser inevitable parlar-ne. Reconeixen, però, que en el moment en què va passar això els va donar encara més impuls. "Ho va veure gent que només s'informa per la televisió, i això va fer que hi hagués més gent a les places", diu l'Aitor. La manifestació de la Diada, segons Carme Forcadell, també va experimentar aquest procés, amb l'acceleració definitiva després de sortir a TV3. I el mateix amb la proliferació de samarretes grogues i el rebuig social als desnonaments. Que els polítics parlin d'un tema, en un sentit o en un altre, també és una fita imprescindible per a una causa.

4. Canalitzar la participació

Aquests moviments van néixer al marge de les organitzacions que tradicionalment havien defensat causes similars. "Calia deixar de banda les càrregues que porten a la motxilla les entitats", diu David Guerrero, president d'una de les AMPA de Badalona que van iniciar la marea groga . "Hi ha professors que no s'identifiquen amb els sindicats i que amb les assemblees grogues se salten aquest estament", afegeix. El moviment dels indignats també va superar els esquemes tradicionals. "Ja no ens creiem el relat d'esquerra contra dreta; som els de sota contra els de dalt", diu l'Aitor, activista de Democràcia Real Ja! La PAH i l'ANC també es defineixen com a moviments transversals pel que fa a partits i sindicats. En els quatre casos, la participació es canalitza amb una organització horitzontal, sense lideratges forts, i molt distribuïda territorialment. El fonament és la feina d'àmbit local.

5. Portar la protesta als carrers

Només amb internet, però, no n'hi ha prou. "De què serviria firmar contra els desnonaments si després no hi hagués gent posant el cos i jugant-se el tipus intentant aturar una comissió judicial?", pregunta Adrià Alemany. "La protesta contra la llei Sinde es va quedar a internet i no va arribar a tota la ciutadania. Si no s'hagués portat a les places, la causa dels indignats tampoc hauria arribat a tots els ciutadans", diu l'Aitor, de Democràcia Real Ja! La marea groga també deu el seu èxit de notorietat a la presència de les samarretes d'aquest color a les escoles. Però el màxim exponent de mobilització massiva al carrer és l'ANC, que per la Diada va aconseguir fer realitat la primera gran manifestació independentista de la història. "Si haguessin estat dos milions de firmes online , l'efecte no hauria tingut res a veure", conclou Forcadell.