El Prat: així no anem enlloc

BarcelonaAena descarta descentralitzar la gestió de l'aeroport de Barcelona, una de les principals reivindicacions de la societat civil catalana dels últims anys. Els empresaris expliquen per què s'equivoca.

Primer va ser la ministra de Foment, Ana Pastor, qui el 23 de gener va deixar en suspens el procés de privatització d'Aena emparant-se en la delicada situació econòmica, però qui ha acabat d'enterrar les aspiracions de bona part de la societat civil catalana -escenificades en l'acte de l'Iese del 2007- de tenir un aeroport del Prat amb una gestió descentralitzada va ser el president de la companyia estatal de gestió aeroportuària. José Manuel Vargas descarta, com va avançar l'ARA aquest dimarts, trencar el model en xarxa d'Aena que impedeix que el Prat competeixi en igualtat de condicions amb Barajas.

La nova gestió d'Aena prefereix emmirallar-se en models de gestió com els de Grècia, Noruega i Finlàndia, que no fomenten la competència entre els aeroports perquè, asseguren, una gestió individualitzada perjudicaria els passatgers i faria que es perdessin economies d'escala.

Després d'ocupar el centre del debat polític i social durant molts mesos, especialment durant la negociació del nou Estatut, que finalment no va incloure el canvi de gestió de l'aeroport de Barcelona en el seu articulat; i amb l'acte a l'Iese amb un miler d'empresaris demanant més connexions per a la capital catalana, el debat aeroportuari ha perdut pes en l'agenda política. Però, segons els experts i empresaris consultats per l'ARA, segueix sent tan necessari com ho ha estat sempre garantir una infraestructura aeroportuària amb connexions internacionals i que serveixi de plataforma per a la dinamització de l'economia catalana.

La dissenyadora de moda nupcial Rosa Clará; el conseller delegat de Simon Holding, Xavier Torra; el president de la firma internacional de moda TCN, Josep Donat, i la gerent dels cellers Torres Priorat i Jean Leon, Mireia Torres, entre altres empresaris catalans, coincideixen a assenyalar la necessitat d'una infraestructura aeroportuària amb una millor connexió internacional, i destaquen l'efecte positiu que això tindria per a l'economia del país.

Més enllà d'una qüestió política

El seu testimoni fa palès que el debat aeroportuari no se circumscriu a una qüestió política, sinó que va més enllà i té molt a veure amb el camí cap a la sortida de la crisi i amb el model de país. Són empresaris que necessiten una bona connexió amb el món per fer la seva feina, que busquen noves oportunitats de negoci en altres països del món i que fan una contribució decisiva amb l'economia catalana. I precisament per això són els que pateixen més les deficiències del model aeroportuari que el govern espanyol sembla decidit a perpetuar.

En aquest dossier l'ARA desgrana totes les claus que fan de l'aeroport del Prat una excepció -si es compara amb altres àrees metropolitanes similars a la de Barcelona, com Munic i Milà- i de quina manera el Prat ha arribat a quedar-se sense una aerolínia que apostés per utilitzar-lo com a centre d'operacions, després que Iberia se n'anés el 2005 i de la desaparició de Spanair, l'aerolínia que pretenia convertir-lo en un hub de connexions intercontinentals.

A més, alguns dels actors principals de la política catalana recorden els moments claus que podrien haver estat determinants per al canvi de la gestió de l'aeroport: la negociació de l'Estatut i l'anunci de privatització amb concursos individualitzats per als dos principals aeroports espanyols que va fer el ministre socialista José Blanco el 2010 i que ara ha enterrat el nou gestor.

Joan Puigcercós, d'ERC; Pere Macias, de CiU, i Joaquim Nadal, del PSC, rememoren aquelles negociacions, que no van acabar de la manera que els hauria agradat a cap dels tres.

Xavier Verdaguer

Xavier Verdaguer, emprenedor a Silicon Valley, forma part del comitè SF-BCN, que fa lobi per aconseguir el vol entre el Prat i San Francisco. Fa set vols transoceànics a l'any (cinc Barcelona - San Francisco, un Barcelona - Medellín i un Barcelona - Tòquio), fent escala a Zuric, Amsterdam, Frankfurt, París o Londres. "No tenir vol directe a San Francisco fa que molts directius no viatgin de San Francisco a Barcelona i viceversa", diu. "Crec que el Prat hauria de privatitzar-se per ser independent i convertir-se en el hub que tots desitgem".

Xavier Torra

El conseller delegat de la catalana Simon Holding agafa 24 vols internacionals a l'any a Xangai, Cracòvia, París, Delhi, Tànger, Sao Paulo, Buenos Aires, Istanbul, Mèxic D.F. i Milà, entre d'altres. Pensa que és imprescindible disposar de més connexions directes de llarg radi des del Prat "per millorar l'efectivitat dels viatges professionals". "Tot negoci, i l'aeroport del Prat ho és, segurament pot millorar si es gestiona directament per qui controla la realitat del dia a dia i les necessitats directes entre les indústries interrelacionades".

Josep Roca

"La marca Barcelona fa evident que hi ha prou mercat per a un aeroport amb més connexions internacionals", opina Josep Roca, el sommelier del restaurant Can Roca, que ha de fer viatges a altres països molt sovint a la recerca de noves varietats de vins. El seu principal destí en avió és Alemanya, i intenta sortir des de Girona, però quan li toca fer un vol internacional ha de fer escales. "El meu país és capaç de gestionar una infraestructura com l'aeroport", opina. "Ha demostrat en altres ocasions que té un concepte de responsabilitat de sobres".

Rosa Clará

L'empresària de moda nupcial vola cada setmana a Madrid, però també a París, Londres, Roma, els Estats Units, Àsia i l'Amèrica Central, gairebé sempre via Londres o Amsterdam. Rosa Clará creu que és indispensable per a l'empresariat català que el Prat estigui més connectat amb el món i creu que "seria un pas endavant disposar d'una gestió especialitzada de les infrastructures i impulsar els dos aeroports, tant el Prat com Barajas, conjuntament, perquè puguin ser competitius amb altres aeroports europeus".

Javier Bellido

El director general d'eDreams considera que calen més connexions de llarga distància al Prat, però és del parer que això no milloraria "necessàriament" amb una gestió diferent a l'actual en xarxa. Creu que "fonamentalment és una qüestió de mercat", perquè el potencial dels aeroports "depèn dels competidors que tenen al voltant", i justifica el dèficit de rutes intercontinentals amb el fet que estan relacionades amb el trànsit de negocis, "més que amb el turisme". Són molt importants, apunta, "les relacions entre les centrals i les sucursals".

Jorge Carulla

"Una ciutat amb la vocació i projecció global de Barcelona necessita més connexions internacionals", creu el director general de Travelzoo a Espanya. Viatja un mínim de 10 vegades al mes en avió, la majoria en vols continentals, a Frankfurt i Munic, però també intercontinentals. Creu que més connexions amb l'estranger "afavoririen la internacionalització dels negocis" i, personalment, escolliria rutes sense escales si estiguessin disponibles, però opina que les noves rutes han d'estar "supeditades a la seva viabilitat comercial".

Sebastià Alegre

"Sempre que hi hagi una gestió supeditada a l'aeroport de Barajas, Barcelona quedarà relegada", afirma contundent el director general de Betón Catalán i de l'Associació Nacional Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat, Sebastià Alegre. Considera que "en condicions de competència, Barcelona pot guanyar Madrid". Vola un cop per setmana mínim, però, per feina, bàsicament a Madrid. Per això no ha de fer escales. Tot i així considera que el Prat "ha de tenir totes les rutes possibles". "Sempre que siguin comercialment rendibles".

R.J. Friedlander

Una gestió autònoma faria que es "prioritzessin" els objectius de l'aeroport del Prat, segons el fundador i conseller delegat de ReviewPro, R.J. Friedlander, que cada setmana agafa un vol cap a Londres, els Estats Units o l'Àsia. Habitualment fa escala a París o Londres per als vols intercontinentals i opina que "si Barcelona vol ser un destí global necessita més connexions internacionals". Tot i així, aquest nord-americà establert a Catalunya considera que el Prat ha de configurar el seu creixement amb criteris "comercialment viables".

Mireia Torres

Com a gerent dels cellers Torres Priorat i Jean Leon, Mireia Torres viatja cada mes a destins internacionals, sobretot al nord d'Europa i a l'Àsia, i pràcticament cada setmana vola a algun aeroport de l'Estat, especialment a Madrid. Per a vols intercontinentals ha de fer escala als aeroports de Munic i Frankfurt, i considera que "seria molt positiu" que el Prat tingués més connexions internacionals de cara a "reduir el temps de vol i poder evitar els trànsits", tot i que admet que no coneix la recepta per augmentar-les.

Josep Donat

L'empresari tèxtil, president de TCN, Josep Donat creu que cal que els governs "es cuidin més" que l'aeroport del Prat tingui més connexions internacionals. "No ja només perquè facilita les coses" a les companyies i els empresaris catalans, sinó perquè "arribaria molta més gent i revitalitzaria el turisme". Donat viatja sobretot a Portugal, França i els Estats Units, i considera que el nivell de connexions que ofereix actualment l'aeroport de Barcelona és "fluix". Tot i que intenta evitar fer escales, reconeix que de vegades ha de passar per Madrid.