Rajoy avisarà Mas que el 9-N torpedina tota possibilitat d’entesa
Madrid¿La consulta com a desllorigador o com a problema? Per la majoria del Parlament de Catalunya, és evident que sense les urnes no hi ha sortida possible a la situació política que viu el país. En canvi, pels grans partits estatals, el 9-N és una il·legalitat que impossibilita qualsevol sortida dialogada. Un xoc de legitimitats que s’escenificarà avui al Palau de la Moncloa, a partir de les onze del matí, quan es reuneixin el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas. En acabat, el cap del Govern compareixerà a la delegació catalana a Madrid, al carrer Alcalá.
L’abril passat, quan es va debatre al Congrés la cessió a Catalunya de les competències per poder convocar referèndums, els diputats conservadors van criticar que no hagués estat Mas qui defensés la iniciativa. El cara a cara, pendent des d’aleshores, es produeix ara, fora dels focus i de les càmeres. Serà l’ocasió perquè els dos dirigents s’expliquin personalment la seva posició, els passos públics que faran i les motivacions que els empenyen. Ningú n’espera gaires novetats. En una banda i a l’altra el marge per moure’s s’ha anat estrenyent fins a ser gairebé inexistent. L’executiu del PP ha anat enterrant els intents de terceres vies, més o menys sòlides, que s’han intentat bastir: des de la reforma constitucional que promouen els socialistes fins a la modificació del finançament autonòmic que defensaven destacats dirigents de la dreta. A la capital espanyola saben que comencen uns mesos difícils fins al novembre. La fotografia d’avui és l’inici d’aquesta etapa, determinant per al procés sobiranista.
Missatge d’immobilisme
“Sobre la unitat d’Espanya i la sobirania nacional, que està en mans del conjunt dels espanyols, no hi ha res a parlar”, va reiterar ahir el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. La direcció del PP, que dilluns ja va preparar la reunió amb l’assistència dels barons territorials, va deixar clar que es tracta d’una línia infranquejable, avalada per una majoria de les Corts espanyoles i pel Tribunal Constitucional, que no està sotmesa a debat. En això, Rajoy s’ha assegurat aquesta setmana el ple suport del nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, que li va garantir obertament l’oposició a qualsevol consulta de tot el socialisme estatal, incloent-hi el PSC, malgrat que això contrasti amb el discurs i el programa de la formació de Miquel Iceta.
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va mirar de ressituar ahir el debat en el terreny de la política -del pacte- i no de la confrontació. Per això, va recordar a populars i socialistes que el Govern sempre ha dit que “una consulta il·legal no s’ha de fer”. L’executiu de Mas està convençut que hi podria haver cobertura legal, si hi hagués voluntat política, perquè els ciutadans de Catalunya votessin sobre el futur del país. Una possibilitat que la majoria política espanyola rebutja. En qualsevol cas, Homs va alertar que el noconjunt de Rajoy i Sánchez té “els peus de fang” perquè són incapaços d’anar més enllà i oferir una alternativa que permeti desbloquejar la situació. Segons va dir, és senzill posar-se d’acord en contra d’un tercer però això només serveix per aguantar “una temporadeta”.
De fet, la unitat entre les dues principals formacions espanyoles té recorregut durant els pròxims tres mesos. Tant si se celebra el referèndum com si no, la política catalana saltarà altre cop de pantalla i és aquí on, previsiblement, s’evidenciaran les diferències en la resposta entre el centredreta i el centreesquerra. Sánchez manté que l’única via possible és repensar la Constitució en un sentit federal però la Moncloa ja li ha deixat clar que “en aquest moment no hi ha les condicions necessàries” per fer-ho. La prioritat de Rajoy, a curt termini, és demostrar que la unitat de l’Estat no trontolla i aconseguir imposar-se a les demandes d’una majoria de catalans, representats per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. El camí que Mas detallarà al president espanyol -l’un i l’altre han manifestat la voluntat d’explicar-se i d’escoltar-se-és el que va pactar amb aquestes forces.
Recuperar el diàleg directe
Si bé el resultat de la trobada sembla escrit d’entrada, membres del govern espanyol van subratllar ahir la importància que els dos mandataris recuperin, com a mínim, un canal de diàleg. L’última entrevista va ser l’agost de l’any passat (revelada per l’ARA), pocs dies abans de la Via Catalana. Temps després, Mas va anunciar l’acord per la data i les preguntes de la consulta, un fet que Rajoy considera deslleial i l’inici de la desconfiança cap al president de la Generalitat com a interlocutor.
De fet, durant les últimes hores els populars han situat a la teulada de CiU la responsabilitat que aquest espai de comunicació no es trenqui. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, els va demanar que la trobada no acabi amb un “anunci a la premsa”. Es referia a la convocatòria d’eleccions anticipades després de la trobada que van mantenir el 2012 i, sobretot, a la decisió de posar fil a l’agulla al 9-N. La Moncloa considera que va ser un gest unilateral que va esquinçar l’acord implícit per no fer cap pas irreversible, inassumible per l’altre. Malgrat l’enorme distància actual, fonts pròximes al cap de l’executiu espanyol afirmen que la reunió d’avui serà “interessant”. No amaguen una certa satisfacció perquè consideren que el cas Pujol debilita la fortalesa de Mas a l’hora de fer determinades reclamacions.
Els dos mandataris han expressat la voluntat que el 9-N no condicioni les reflexions sobre altres àmbits del dia a dia com l’economia, l’estat del benestar o les finances. El discurs de Rajoy és que els catalans no tenen necessitats diferents de les de la resta de ciutadans i, per tant, té interès a parlar d’ocupació i recuperació econòmica. Malgrat això, són elements amb una dimensió política clara els pròxims mesos.
