BARCELONATot es va començar a precipitar el 25 d'abril, coincidint amb la publicació de l'informe del Fons Monetari Internacional (FMI), que va recomanar la injecció de diners públics per sanejar el sector financer espanyol. L'estudi identificava 10 bancs "vulnerables" que havien rebut ajuts del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). Tots, menys un, comptaven amb parella de ball en una fusió, havien plantejat al Banc d'Espanya plans estratègics i uns altres (tres) ja estaven nacionalitzats per subhastar-los.
Faltava, doncs, un d'aquests bancs, que l'FMI indentificava clarament en Bankia, sense citar-lo, com "el més gran". A partir d'aquí, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va posar fil a l'agulla perquè va veure que ni l'exdirector gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, mantenia la confiança de l'organisme internacional. La setmana passada, el president de Bankia va protagonitzar una conferència a Barcelona, el mateix dia que es reunia el Banc Central Europeu. Tot i la proximitat del 31 de maig (el límit fixat pel Banc d'Espanya per aclarir els plans de sanejament dels bancs), Rato va proclamar la independència de l'entitat, i va argumentar que tenia la base prou sòlida per complir amb les provisions que demana Economia i cobrir els riscos immobiliaris (3.931 milions). En la conferència va destacar que el sector bancari espanyol ja havia fet els deures de capital i solvència, però que faltava una reducció de la xarxa d'oficines.
Un dia desprès, divendres passat, ja es van disparar tots els rumors, perquè Bankia i la seva societat matriu, Banco Financiero y de Ahorros (BFA) van presentar amb quatre dies de retard els comptes de l'any passat. Per si fos poc, faltava l'auditoria pertinent en aquests casos. Els números dels balanços dipositats a la CNMV van mostrar que el 2011 BFA va acabar amb uns riscos immobiliaris de més de 37.000 milions i uns venciments de deute de 20.233 milions per al 2012.
Finalment, Rodrigo Rato, que va tenir de secretari d'estat d'Economia a Luis de Guindos, va presentar ahir la seva dimissió en un comunicat també enviat a la CNMV. Però la sortida de Rato ha estat forçada des del govern com la millor solució per aturar el seguit de rumors. En la nota, Rato reconeix que la seva marxa és "el que més convé a l'entitat", després de remarcar que Bankia ha aconseguit identificar una reducció de costos per a aquest any de 550 milions, xifra que pujarà fins els 700 milions el 2013. Rato va repassar els sanejaments ja realitzats, com l'avançament de 1.200 milions en provisions i la reestructuració d'oficines, amb el tancament de 800 sucursals. L'ajust de plantilla realitzat a Bankia ha estat equivalent al 25% de tot el sector financer espanyol.
El comunicat de l'encara president de l'entitat ja va confirmar el nou màxim responsable. "Proposaré al consell de Bankia la designació de José Ignacio Goirigolzarri (...) com a president executiu" de l'entitat i BFA. L'experiència de Goirigolzarri és llarga com a conseller delegat del BBVA, càrrec que va ocupar fins al 2009. L'anunci de Rato no va agafar per sorpresa el president del govern, Mariano Rajoy. A primera hora del matí va indicar a l'emissora Onda Cero que la seva darrera intenció era injectar diners públics per salvar Bankia, però que podia obrir la porta a utilitzar fons públics "en una situació límit".
A l'espera de divendres
Fonts del sector van explicar que la nova situació de Bankia es podrà concretar al consell de ministres d'aquest divendres, que aprovarà segurament la injecció de diners públics d'entre 7.000 i 11.000 milions amb una fórmula similar a la que ja es va fer el 2010: un préstec del FROB a través de bons convertibles (denominats Cocos). Els mateixos portaveus van afegir que el desenllaç d'ahir ja es veia venir des de fa temps. De fet, no s'entenia la consolidació bancària espanyola sense trobar-li un lloc a l'entitat fruit de la fusió de Caja Madrid, Bancaja, Caja de Canarias, Caja la Rioja, Caja de Ávila, Caja Segovia i la catalana Caixa Laietana. El ministeri d'Economia ja va prohibir al febrer a Bankia participar en la subhasta d'Unnim, una entitat que li interessava (igual que CatalunyaCaixa) perquè ja no veia clara la situació patrimonial de l'entitat amb seu a Madrid. Tampoc va tirar endavant una fusió amb CaixaBank, una operació que s'ha plantejat de forma recurrent els darrers anys.
Fins i tot l'entitat que presideix Isidre Fainé es va afanyar per arribar a un acord per absorbir Banca Cívica i posar una barrera addicional a Bankia.
