BARCELONALes històries d'Escòcia i Catalunya tenen un punt en comú: totes dues van perdre la sobirania a principis del segle XVIII. Les similituds, però, s'acaben aquí perquè mentre que en el cas escocès va ser una decisió sobirana del seu Parlament, que va aprovar l'Acta d'Unió el 1707, en el cas català la pèrdua de les llibertats es va produir després de la derrota a la Guerra de Successió (1701-1714). Aquesta gènesi diferent ha marcat el destí de dues nacions que a principis del segle XXI malden per recuperar l'estatus perdut fa 300 anys. Aquestes en són les principals diferències.
Suport popular
Sobiranistes al govern a Escòcia, majoria social a Catalunya
La paradoxa escocesa és que té un govern independentista que, segons les enquestes, no es recolza en una majoria social clara. Les últimes enquestes indiquen que el suport al sí no arriba al 30%, mentre que els partidaris del no superen el 50%. A Catalunya, en canvi, ha passat una mica a l'inrevés: una clara majoria social ha empès el partit del govern a avançar les eleccions per presentar-se amb una proposta de referèndum d'autodeterminació. Al juny l'enquesta del CEO va destacar que el suport a la independència superava per primer cop la barrera psicològica del 50%. Però sens dubte va ser la massiva participació a la manifestació de la Diada el que va mostrar al món la força d'aquesta majoria social.
Respecte a la identitatCatalunya, una comunitat més; Escòcia, símbols nacionals
Tot i que l'autonomia política és molt recent (el referèndum de devolució de poders es va celebrar el 1997 per iniciativa de Tony Blair), tradicionalment Escòcia ha mantingut un fort reconeixement simbòlic i identitari. L'exponent més clar són les seleccions esportives (els partits entre Escòcia i Anglaterra en futbol o rugbi són explosions de nacionalisme), però n'hi ha d'altres, com ara les unitats escoceses integrades en l'exèrcit britànic, el fet que el Banc d'Escòcia pugui emetre lliures esterlines i un cert reconeixement de la Casa de Windsor (el marit d'Elisabet II és duc d'Edimburg des del 1947 i adopta les tradicionals faldilles escoceses, el kilt , en les seves visites oficials). Per contra, Catalunya no té cap reconeixement específic (no se'n cita ni el nom a la Constitució), més enllà de la presència de les quatre barres a l'escut d'Espanya.
Autonomia limitadaEscòcia té menys competències, però no pateix ingerències
Sovint s'afirma que Escòcia gaudeix de menys autonomia que Catalunya, i no falta raó pel que fa a la varietat de matèries que abraça l'autogovern català. Però el que sovint s'amaga és que les competències que Londres ha cedit a Edimburg ho són amb totes les conseqüències, és a dir, no hi ha ingerències ni la conflictivitat que regna entre la Generalitat i el govern espanyol en forma de recursos al TC. Així, Escòcia, que té les competències en salut, va tirar endavant la prohibició de fumar en llocs públics abans que la resta del Regne Unit i ha impulsat la gratuïtat de l'atenció a la gent gran. En canvi, l'estat espanyol i Catalunya comparteixen moltes competències (una part del currículum escolar es decideix a Madrid, per exemple) i l'Estat sovint fa servir les lleis de bases per envair competències autonòmiques. Això fa que la convivència política sigui molt més complicada en el cas català que en l'escocès.
Subsidiats vs. espoliatsCatalunya és locomotora econòmica; Escòcia, vagó de cua
Catalunya és, des de finals del segle XIX, la locomotora econòmica d'Espanya gràcies al seu elevat grau d'industrialització. En canvi, Escòcia ha estat tradicionalment més pobra que Anglaterra i receptora neta de subsidis en el marc del Regne Unit. Aquest és un dels principals frens a l'independentisme escocès, que ha de convèncer els seus ciutadans que sols tindran un nivell de vida més elevat. En canvi a Catalunya un dels motors del sobiranisme és el dèficit fiscal que pateix respecte a l'Estat, i que al llarg dels anys es manté estable al voltant del 8% del PIB (16.000 milions el 2009).
Projecció exteriorGlamur escocès, invisibilitat catalana
Scottish és una paraula coneguda arreu del món (pel whisky) i tothom al món anglosaxó sap que hi ha un país anomenat Scotland. En canvi, Catalonia i catalan són gentilicis encara poc coneguts (molt menys que Barcelona i, sobretot, Barça). Per dir-ho ras i curt, els catalans no tenim cap Sean Connery ni és probable que a Hollywood es faci una pel·lícula sobre l'Onze de Setembre, cosa que sí que s'ha fet amb l'heroi nacional escocès William Wallace a Braveheart . A l'imaginari occidental una Escòcia independent no grinyola, mentre que Catalunya encara té camí per córrer per fer-se reconogscible en l'àmbit global.
La democràcia britànicaDret a l'autodeterminació versus nació "indissoluble"
Però sens dubte la principal diferència és la qualitat d'una democràcia parlamentària amb quatre segles d'existència, que, per exemple, no disposa d'una Constitució i que es regeix pel dret consolidat al llarg del temps. En la cultura política anglosaxona regnen dos principis: el del sufragi i el del pacte. I d'aquí neix l'acord entre Cameron i Salmond de dilluns. En canvi, la Constitució espanyola estableix que només hi ha una nació i que l'únic subjecte sobirà és el "poble espanyol". En el fons, la clau de volta és que un anglès no es veu afectat en la seva identitat nacional per la independència d'Escòcia, mentre que per a un espanyol la de Catalunya és, senzillament, inconcebible.
