Tarragona desconfia del tercer fil ferroviari
Tarragona volia el tercer fil ferroviari perquè es podia construir abans que el corredor mediterrani. El projecte ja té pressupost però el territori recorda que la via ha de ser provisional per no perjudicar el turisme.
TARRAGONALes comarques de Tarragona se'n van sortir amb el tercer fil ferroviari. Era l'opció de consens entre les institucions i el teixit industrial del territori per tenir, a curt termini, una connexió ferroviària d'ample internacional amb el centre d'Europa.
La sortida de mercaderies és i serà un factor clau per al dinamisme econòmic del territori, molt en particular per al sector químic i el port de Tarragona. El tercer fil, com es coneix aquesta infraestructura, es pot construir amb poc temps i pocs diners, a diferència de la línia prevista al corredor mediterrani, la Reus-Roda, que passa per l'interior i que té unes dificultats tècniques que no la fan viable a curt termini. Per això, durant la primera meitat de l'any, institucions i sectors econòmics tarragonins van exercir una intensa pressió que va propiciar el compromís de la ministra de Foment, Ana Pastor, a fer realitat aquesta infraestructura abans del 2016, un compromís que ja s'ha expressat en els pressupostos de l'Estat del 2013.
Una opció provisional
Però l'encarrilament del tercer fil té un matís sobre el qual ara es posen tots els focus: la provisionalitat, un requisit previ en què també hi ha consens al territori. La infraestructura es pot fer en poc temps perquè tan sols suposa la instal·lació d'un tercer rail a les vies existents que les dotarà de l'ample internacional. Però aquestes vies travessen diverses zones residencials i turístiques entre Tarragona i Roda de Barà, un fet potencialment conflictiu pels efectes col·laterals del tràfic de mercaderies.
La provisionalitat, és a dir, tercer fil a curt termini i Reus-Roda més endavant, és la manera d'aconseguir la quadratura del cercle: satisfer les necessitats imperioses d'exportació de la indústria, a curt termini, i no condemnar les zones per les quals passen les vies a patir eternament els sorolls, l'impacte visual i els riscos associats al tràfic de mercaderies. Per tot plegat, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, es mostrava la setmana passada contundent assegurant que "el tercer fil ha de ser provisional i reversible i això s'ha de reflectir al plec de clàusules del projecte".
Ballesteros va afirmar que l'adjudicació s'estudiaria "a fons amb els serveis jurídics" i va prometre oposar-s'hi si no es complien aquests requisits. L'alcalde de Tarragona, a més, va situar l'horitzó d'aquesta provisionalitat mentre no es construeix la línia Reus- Roda en "6-7 anys, 9 com a molt, i això ja és massa". Al territori es tem que, un cop construït el tercer fil, l'Estat s'oblidi de l'opció inicial. Una por que s'accentua en el sector turístic, el més perjudicat per aquesta infraestructura. Entre Tarragona i Roda de Barà, el tercer fil travessaria una zona amb una quinzena de càmpings amb capacitat per a 4.500 famílies.
La presidenta de l'associació que els aglutina, Berta Cabré, s'oposa al projecte: "S'està actuant amb presses i és un error històric que ens pot fer molt de mal". Cabré veu com una amenaça per al sector "els sorolls que provocarà el trànsit nocturn de mercaderies, algunes de perilloses, i l'impacte visual que tindrà" i no accepta que es parli de "provisionalitats" de 9 o 10 anys: "Això és molt de temps, suficient per perdre el posicionament que tenim".
Cabré conclou: "Si el territori té clar que a llarg termini la millor opció és Reus-Roda perquè travessa zones menys sensibles, defensem tots aquesta opció, perquè, si no, tal com estan les coses, correm el risc que ens facin el tercer fil i ens l'hàgim de quedar per sempre".
