Vivim en plena era de febleses compartides. La feblesa europea és incapaç d'imposar una autèntica unitat fiscal i bancària que salvi l'euro. Uns estats endeutats i en mans dels mercats, i per tant més febles que mai, demanen als seus ciutadans defraudadors que tornin uns diners que no fas pas gaire deixaven sortir fent els ulls grossos. Presidents d'institucions centenàries com la Generalitat de Catalunya no dormen a les nits pensant com es pagaran les nòmines del mes que ve. Empresaris a punt de fer fallida pidolen un crèdit que els doni una mica d'oxigen a l'espera d'una comanda salvadora. Treballadors que saben que el seu lloc de treball penja d'un fil i es resignen a no alçar la veu més del compte. I a baix de tot, els que no tenen res a perdre empenyen perquè tot salti fet a miques i així recollir les engrunes de tanta feblesa.
