Urdaci Tarragona Barcelona

Crítica de televisióDimecres al vespre Alfredo Urdaci, al seu informatiu de 13TV, ja valorava les celebracions oficials de la Diada que es feien al Fossar de les Moreres: “ La escenografía nos recordará a las noches lúgubres que organizaban los seguidores del partido nazi alemán con banderas y antorchas ”. Fa una setmana, aquest periodista explicava que lamentava que el seu cognom s’associés a la manipulació periodística. En canvi, està fent tot el possible per mantenir la fama, gràcies a la televisió de la Conferència Episcopal. Ahir, després de la manifestació, Urdaci insistia amb un editorial llarguíssim fent jocs de mans amb la història i barrejant conceptes. Aprofitant l’impacte de la multitud, va treure pit amb la llibertat que regna a Espanya: “ Esta imagen nos dice que el líder de ERC no se puede comparar con Martin Luther King porque nunca podríamos haber visto una imagen como esta en la Alabama de la segregación. Tampoco estamos en el Soweto de Mandela ni en la India de Gandhi. Esta imagen es profundamente española aunque los que están ahí se quieran marchar ”. L’Església li deu dir amén a aquestes teories. Potser els bisbes catalans haurien de mirar el que estan finançant. Ahir era per dir “Oh, Déu meu!”.

El seguiment de la V

A Catalunya, la cobertura informativa de la V va ser impecable. Es va poder seguir a la perfecció tant per TV3 com per 8TV. L’especial de la Diada de Josep Cuní va millorar respecte al de l’any anterior. Van obrir-se més a l’exterior amb connexions constants, complementades amb les imatges aèries d’un helicòpter. Eficàcia dels redactors distribuïts arreu de la manifestació i sensació d’estar aprofitant tots els recursos emprats. TV3, en la línia dels altres anys, va oferir les imatges més espectaculars i a nivell tècnic tot va funcionar a la perfecció i amb agilitat en les connexions.

On va marcar les diferències la tele pública va ser en el clímax de la manifestació. Tant Ramon Pellicer com Agnès Marquès van decidir restar en silenci i deixar que fos el so ambient del vèrtex de la V el que protagonitzés la banda sonora des de les 17.09 h fins a les 17.20 h. Van ser uns minuts televisius preciosos perquè l’esperit de la manifestació va aconseguir traspassar la pantalla de televisió. El moment àlgid es va transmetre amb autenticitat, sense afegits i amb l’emoció que cada espectador hi volgués dipositar. Després que l’Emma posés el vot a l’urna, les imatges aèries en directe s’enllaçaven amb les veus del cor. A 8TV, Cuní va preferir parlar fins a les 17.14 i recuperar la narració i les entrevistes als manifestants de seguida després de l’instant clau del vot. Es va perdre l’emotivitat de l’esdeveniment. Més que crear clima, només va retransmetre.

Després del plat fort, les tertúlies. A 8TV Josep Cuní va fer un esforç (poc reeixit) per rejovenir el seu planter de convidats. A TV3 també el van fer per aconseguir una conversa més amena des de les Glòries. Amb èxit. Les teles catalanes van estar a l’altura de l’esdeveniment.

Què van fer a Espanya?

La tarda televisiva a Espanya va ser com la de qualsevol altre dia. Al canal 24H de TVE sí que van tenir la deferència de connectar durant un minut amb el vèrtex de la V a les 17.14 h. L’únic programa que va parlar de la bona acollida que va tenir la manifestació va ser el Más vale tarde, de la Sexta. Hi van connectar en directe i van abordar la Diada en la tertúlia. Toni Bolaño era la quota catalana. Triar és trair. Bolaño el primer que va fer va ser menystenir la dada d’un milió vuit-cents mil participants: “ La Guardia Urbana debe tener un problema de calculadora porque en ese espacio debían estar los unos encima de los otros, vamos ”.

La Sexta Noticias va donar una cobertura impecable de l’esdeveniment, fins i tot amb un vídeo molt ben fet que explicava el context històric de la Diada. La llàstima: que el vídeo acabés amb imatges d’arxiu de radicals cremant fotos del rei al Fossar de les Moreres d’anys anteriors. Per quins set sous?

Una falsa equanimitat

Al Telenotícies de TV3 van dedicar 22 minuts a la manifestació de Barcelona i 2.20 a la de Tarragona. A Espanya, tots els informatius espanyols de teles privades i públiques van prioritzar la notícia de la Diada, van donar veu als assistents i van explicar bé la jornada. Immediatament, però, ho equilibraven posant al mateix nivell la manifestació de Tarragona.

El Telediario de TVE, per exemple, va ser impecable: informació freda, semànticament neutral i sense interpretacions que poguessin connotar res. Al Telediario d’Ana Blanco, 3 minuts per a la V i 2 per a Tarragona.

El dubte és: ¿la informació s’ha de repartir per minuts, com l’equilibri dels partits, o bé tenint en compte la repercussió i la incidència social de la realitat? Quin criteri va ser l’encertat, ahir, el de TV3 o el de les teles espanyoles?