Ximo Puig: "L'única solució que té Espanya és el federalisme"

Quin és el seu principal objectiu com a líder del PSPV?

L'objectiu sens dubte és que hi hagi un canvi al País Valencià el 2015. Però per complir aquest objectiu sabem que hem de recuperar l'aliança que vam perdre en el passat amb alguns sectors socials i així construir una alternativa potent, seriosa i rigorosa que sigui capaç de treure el País Valencià de la pitjor crisi econòmica, social i moral que mai en la història havia patit.

I què necessita aquest país per superar aquesta crisi tridimensional?

La nostra proposta gira entorn de tres eixos: regeneració democràtica, reconstrucció del país i un pacte de país. El primer per acabar amb la corrupció sistèmica, i el segon per canviar el model econòmic ineficaç, basat en la immobiliària i els grans esdeveniments, per un altre fonamentat en la indústria, el sector agroalimentari i el turisme d'excel·lència. I tot això, convocant agents socials, empresaris i partits polítics, perquè aquesta situació no la podem arreglar tot sols.

¿El PP valencià està passant també la seva pròpia crisi?

Ells estan centrats a gestionar la poca herència dels seus 17 anys de govern amb un president que no es va presentar a les eleccions i amb una falta absoluta de projecte polític. La gent ha de saber que el que passa al País Valencià no és per un tsunami o un terratrèmol, sinó per les polítiques de qui durant anys ha tingut poder absolut.

Però, com ha caigut el socialisme valencià per sota del 30% de vot?

Per diverses raons. Durant els anys de govern socialista a Espanya no vam saber traslladar adequadament un missatge per superar el divorci que des de fa anys ens separa de la societat valenciana. En altres moments perquè no hem sabut construir una alternativa creïble i potent i, finalment, perquè el PP va aconseguir fer creure, encara que no tingui res a veure amb la realitat, que eren els únics que defensaven els interessos valencians.

Qui té la culpa d'aquest divorci, ¿els canvis de discurs del PSPV o la renúncia del valencianisme?

El divorci no és solament del PSPV, també del PSOE, perquè ha tingut una actitud distant amb la Comunitat Valenciana. L'etapa del govern socialista ha estat quan més inversions s'han dut a terme, però no han tingut la gestualitat, que, en definitiva, també influeix en els resultats. Respecte al valencianisme, no crec que hàgim deixat del tot de ser-ho mai, però sí que és veritat que en molts moments s'ha diluït.

Malgrat el que molts creien, vostè no és nacionalista sinó valencianista. Quin és el matís?

El matís és que la meva prioritat són les persones i els valors i no la nació.

El PSPV ja no només mira a Madrid; vostè ha reprès la relació amb el PSC. ¿Està més a gust amb Pere Navarro o amb Alfredo Pérez Rubalcaba?

Estic molt còmode amb tots dos, però sobretot em sento còmode perquè el partit socialista està accentuant el federalisme. Entre recentralització i sobiranisme, l'única solució que té Espanya és el federalisme.

¿Ho entén així la direcció federal?

Rubalcaba defensa amb gran claredat l'estat de les autonomies, que és el que el govern espanyol posa en dubte. També és cert que hi ha una via oberta pel federalisme. Andalusia, el PSC i nosaltres ja en vam parlar en l'últim comitè federal.

¿Entén que hi hagi catalans que vegin la solució en la independència?

És que el PP és una fàbrica d'independentistes. A Madrid hi ha factors separadors de gran intensitat. Per exemple, quan el dia 11 el representant d'ERC marxa del Congrés i des dels escons de la dreta li diuen "No tornis", s'alimenten posicions independentistes. Hi ha sectors amb molt poder mediàtic i polític que de vegades dificulten seriosament la convivència.

El País Valencià també reivindica un millor finançament que mai arriba per via estatutària. ¿Veu fórmules interessants com el pacte fiscal?

El que és prioritari és reformar el sistema de finançament. I en el model federal del que cal parlar és de tenir autonomia fiscal. Però el que no és possible és que dins de l'Estat hi hagi les diferències que hi ha actualment.

¿El dèficit fiscal i el balafiament de diners públics han hipotecat el futur dels valencians?

No sabem encara el preu de la hipoteca, però el futur serà molt difícil de gestionar. No coneixem exactament les xifres, però ens podem moure entre 50.000 i 60.000 milions d'euros de compromisos a futur, parlem d'un dèficit entre ingressos i despeses mensuals de 300 milions d'euros i d'un pagament de 3 milions d'euros cada dia en interessos.

Si es produís un canvi de govern el 2015, ¿pensa que el PSPV estarà en disposició de liderar-lo en solitari?

Si és en solitari o no, ho decidiran els ciutadans. El que és segur és que els valencians podran escollir una alternativa potent i seriosa de canvi real per al país.

I si ho necessita, ¿recorrerà al suport d'altres partits?

No tinc complexos per parlar d'acords. El que hem de fer és dir a la ciutadania que serà un govern per a tots i clarament progressista, que posarà pel davant l'interès de les classes mitjanes i populars i l'estat del benestar.

El PP ja ha batejat aquesta hipotètica coalició com el "tripartit a la catalana". ¿Quin terme els pot fer més mal, tripartit o catalana ?

L'anticatalanisme que de tant en tant treu a passejar la dreta valenciana ha fet molt mal i, a més, ha estat ineficient. Quan el 1994 ja defensàvem el corredor mediterrani ens deien que era fer pancatalanisme i que la nostra única solució era vincular-nos a Madrid, a "l'eix de la prosperitat". I ara han hagut de ser els empresaris valencians i catalans els que han hagut de liderar el projecte. Miri de què ens ha servit l'anticatalanisme... Hem perdut tant temps per aquesta qüestió!