Publicitat

Els dos bancs de l'illa acumulen deute hel·lè per sobre del PIB

Xipre: a punt del rescat pel contagi de la crisi grega

Xipre serà el primer dany col·lateral de la crisi de Grècia, perquè els seus bancs van comprar deute públic i privat hel·lè: més de 26.000 milions d'euros, per sobre del PIB de l'illa. Un altre rescat es prepara.

Presidir la UE i, alhora, ser rescatada. Aquesta és la paradoxa que la República de Xipre haurà d'afrontar l'1 de juliol. Aquesta illa mediterrània, partida per la meitat per la frontera que divideix la comunitat grega de la turca, és el país més exposat a la crisi de Grècia, segons l'FMI. Els bancs xipriotes van comprar entre 3.000 i 5.000 milions de deute públic grec. Però el més preocupant és el deute privat: entre el Banc Popular i el Banc de Xipre han donat crèdits a empreses i particulars grecs per valor de 23.000 milions d'euros, que superen el PIB del país.

El Banc de Xipre, la principal entitat privada del país, necessita injectar 1.800 milions abans de finals de juny. I les coses poden ser molt pitjors en funció del resultat de les eleccions gregues de diumenge. Des de l'ambaixada de Xipre a Madrid reconeixen que "si els bancs de Xipre no poden resoldre els seus problemes amb un finançament privat hi ha la possibilitat que el govern hagi de recórrer al mecanisme europeu de rescat". Preveient un escenari semblant al de la fallida dels bancs d'Islàndia, el Regne Unit va anunciar dimecres que el seu fons de garantia de dipòsits cobrirà els estalvis dels 50.000 britànics que tenen diners al Banc de Xipre.

Andreas Kyriacou, economista grecoxipriota i professor de la Universitat de Girona, preveu un horitzó complex si es consuma la sortida d'Atenes de l'euro: "Grècia deixarà de pagar els deutes, hauran de fer una devaluació que encara dispararà més el deute, i aleshores negociaran una quitança i aquests crèdits no es recuperaran mai".

La bona notícia és que, en el conjunt de l'eurozona, el forat xipriota és molt més petit que el de tots els altres països rescatats fins ara. "Si hi ha gent a Brussel·les que vulgui ajudar Xipre, els costarà molts menys diners del que ha costat Grècia", apunta Hugh Pope, analista de Xipre de l'International Crisis Group, a Istanbul. Xipre és la tercera economia més petita de la UE.

Els analistes asseguren que la situació del país no seria preocupant si no fos pel contagi grec. "De fet, els bancs estaven força bé fins al 2010. Van operar de manera més aviat conservadora, no van prestar per sobre dels seus dipòsits i mai van invertir en actius tòxics. Només van comprar deute grec, i aquest és el que es va fer tòxic", explicava a Reuters l'economista Fionna Mullen.

Lligats a Grècia

Xipre -amb la majoria de població grecoxipriota- té vincles culturals, econòmics i polítics amb Grècia i una economia basada en els serveis financers (el 30% del PIB) i el turisme. Ha estat un refugi de capitals estrangers per la seva baixíssima pressió fiscal. Però les injeccions de diners dels trenta mil russos de l'illa han servit de poc per evitar el rescat.

La gran incògnita és com reaccionarà el govern del comunista Dimitris Christofias a les exigències de contrapartida del rescat, tenint en compte que al febrer s'han de celebrar eleccions presidencials. L'executiu ja està tocat per l'escàndol de l'explosió d'un magatzem del port on s'havia guardat l'arsenal decomissat a un vaixell amb destí a Síria, un accident que va destruir una central elèctrica molt important. L'episodi va ser un exemple de mala gestió i va deixar una crisi oberta.

Reacció a l'austeritat?

Si Brussel·les obliga Nicòsia a apujar els impostos, li estarà exigint que sacrifiqui el sector financer, el pilar de la seva economia. A més els grecoxipriotes han viscut molt de prop el drama social que han suposat les mesures d'austeritat.

"Segur que un rescat tindrà un impacte electoral a Xipre, però dubto molt que hi hagi una reacció generalitzada a les mesures d'austeritat, perquè el sentiment proeuropeu està condicionat pel conflicte amb Turquia. La gent vol Europa per protegir-se i podran ser crítics amb el passat, però no estan disposats a perdre aquesta assegurança", conclou Kyriakou.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT