Una campanya intensa amb fi de festa a Glasgow

Glasgow“Sembla una ciutat canviada. Aquest no és el Glasgow de fa tres setmanes”, s’exclamava ahir al matí Olivier Masse, un periodista quebequès que s’ha instal·lat a Escòcia per cobrir el referèndum per la independència. “He estat de viatge per les illes del nord, preparant entrevistes i reportatges, i avui quan he tornat m’he trobat amb totes aquestes mobilitzacions al carrer. Fa només uns dies això era impensable, es nota que és el final de campanya i que l’emoció està a flor de pell”, va afegir. I és que ja a primera hora del matí, la part alta de Buchanan Street, la principal artèria comercial de Glasgow, era un bullici. A la gent que entrava i sortia de les botigues, els restaurants i les cafeteries -molts d’ells aliens a l’eufòria política- s’hi havien de sumar els activistes que repartien fulletons del sí i del no a la independència.

“Estem cansats, molt cansats, perquè portem mesos amb un ritme intens. Però l’adrenalina dels últims dies de campanya ens manté desperts”, explicava amb la veu una mica trencada Blair Jenkins, experiodista de la BBC i cap de la campanya independentista Yes Scotland. “Ara tota la feina ja està feta. Estem contents perquè hem fet tot el que hem pogut, sabem que tenim a tocar la independència del nostre país i només pensem en els tres dies de festa que ens esperen si guanyem aquest referèndum”, comentava fent broma, entre la cridòria de la gent. A les escales que hi ha al davant de l’entrada principal del Royal Glasgow Concert Hall s’hi havien concentrat uns dos-cents activistes pel sí. La major part s’amuntegava al voltant d’ Elaine C. Smith, l’actriu escocesa que interpreta el personatge de la Daphne a Neighbours ( Veïns ), una de les sèries més longeves de la televisió australiana. Smith, molt popular a tot el Regne Unit, ha esdevingut una de les celebrities que més s’ha implicat en la campanya dels independentistes. Aquestes últimes setmanes fins i tot ha participat en mítings i debats televisius.

De Barcelona a Gal·les

“Sóc aquí per donar suport a la independència d’Escòcia. Tant de bo algun dia també puguem celebrar un referèndum com aquest a Gal·les”, explicava Ian Johson amb una bandera de Gal·les lligada al coll mentre feia cua per fer-se una fotografia al costat de l’actriu. A més de la bandera, Johson, que és membre del Plaid Cymru -el partit nacionalista de Gal·les-, portava una samarreta amb una estelada al pit: “La setmana passada vaig ser a Barcelona per celebrar la Diada de Catalunya. M’hi va convidar Alfred Bosch, un dels líders d’Esquerra Republicana. Fins i tot em va guiar pels punts més representatius de la Guerra de Successió i a la tarda vaig participar en el mosaic amb la senyera, vestit de color groc”, comentava, orgullós.

Al seu costat, Nerys Evans, exparlamentària nacionalista de l’Assemblea de Gal·les, es va afegir a la conversa: “Aquest referèndum serà clau per a les altres nacions que formen part del Regne Unit. No sé exactament com afectarà Irlanda del Nord, però el que és evident és que a Gal·les ja ha estimulat el moviment nacionalista. Segons les últimes enquestes, en poques setmanes els partidaris de la independència de Gal·les han passat d’un 5% al 17%, i tot com a conseqüència del que està passant aquí a Escòcia. El nostre procés serà molt lent i de moment només demanem més descentralització. Hem d’anar pas a pas”.

I mentrestant la gent s’anava aglutinant als peus de l’estàtua dedicada Donald Dewar, el primer ministre escocès després de la restitució del Parlament, l’any 1999. Si amb ell es va iniciar l’autogovern d’Escòcia, ara sota la seva escultura una nova generació reclamava alguna cosa més que un Parlament descentralitzat: la independència.

La presència dels independentistes no era incompatible amb l’activitat de la plataforma unionista Better Together, que a pocs metres demanava el vot pel no, en una mostra del fair play habitual en aquesta campanya. Perquè, més enllà de xocs puntuals, el debat ha sigut tranquil i molt civilitzat.

No gaire lluny de Buchanan Street, els partidaris del no havien desplegat un tendal. L’ambient, però, era força més calmat. “És el primer cop que participo en una d’aquestes accions per repartir fulletons. Potser em diran que vaig tard, que ja som al final de la campanya, però estic preocupada perquè els unionistes no tenim la victòria assegurada. Alguns dels meus companys estan segurs que guanyarem, però jo no ho veig tan clar”, explicava Betty Mucholland, una dona jubilada que malgrat l’edat aguantava un bon feix de fulletons per repartir entre els passavolants. “I vostè diu que és de Barcelona? Hi vaig ser fa uns mesos i recordo que vaig entrar en una botiga de les Rambles i em van preguntar si era anglesa. Jo, anglesa? Sempre ens confonen. Jo no sóc anglesa, sóc escocesa fins al moll de l’os. I precisament perquè em sento tan profundament escocesa, demà [avui per als lectors] votaré no a la independència -explicava una mica exaltada-. Si guanya el sí em sabrà molt de greu, però no podré fer altra cosa que acceptar el resultat, perquè aquest és el joc de la democràcia”, va concloure. Demà a primera hora del matí està previst que s’anunciïn els resultats oficials d’una votació que marcarà les seves vides. Betty Mucholland, finalment, podrà sortir de dubtes.