BarcelonaL’Ebola ha fet desbordar aquesta setmana la capacitat d’alguns mitjans per encarrilar la cobertura del cas en els cabals de la informació rigorosa, equilibrada i respectuosa amb els drets personals. La tendència al sensacionalisme de la majoria de televisions ha fet que s’alcessin veus crítiques com la de l’Associació de la Premsa de Madrid, que emetia un comunicat en què explicava que una informació tan sensible com aquest afer de salut pública “exigeix recórrer a les fonts expertes i contrastar les dades constantment”, l’única possibilitat d’evitar alarmismes i sensacionalismes. Tant és així que ahir el PP ho va aprofitar per carregar contra un “intent de manipulació informativa”. El responsable de sanitat del partit, José Ignacio Echániz, va carregar contra actituds “realment miserables” i va indicar que havia traslladat a la fiscalia i la policia “diversos muntatges de diaris” que, segons va dir, intenten crear una alarma fictícia que cal perseguir perquè es tracta de “fets molt greus”.
Intimitat qüestionada
L’afectada per la malaltia i la seva família, a més a més, han hagut de veure fotografies en portada de diaris de gran tirada com El País i El Mundo, càmeres en busca de la seva mare o un assetjament mediàtic al marit. L’Associació Nacional d’Informadors de la Salut recordava aquesta setmana alguns dels seus principis bàsics, entre els quals el quart, que demana “respectar la intimitat dels afectats, de la seva família i del seu entorn”.
“Un cas que genera molta alarma i que es tracta en un entorn d’enorme competència entre mitjans fa que es tendeixi a fer-ho tot lleuger i espectacular. És una combinació perillosa, perquè de vegades es converteix en un circ”, explica Josep Lluís Micó, catedràtic de periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna, que cita les imatges d’uns operaris netejant la casa de l’afectada d’Ebola, captades amb un telèfon mòbil i a través de l’espiell d’una porta tancada. El recompte de moments per a la reflexió crítica és abundant: Mariló Montero explicava als espectadors de La 1 com s’havien de treure uns guants protectors del virus, com si el ciutadà corrent hagués d’enfrontar-se en qualsevol moment a aquesta eventualitat. O al programa España Directo, a la mateixa cadena, en què es van fer servir imatges d’un hospital alemany per il·lustrar una notícia fent-les passar com si fossin del Carlos III, on està hospitalitzada l’auxiliar d’infermeria.
Sense especial a TVE
“És insòlit que la televisió pública no hagi fet un especial sense alarmisme sobre el cas. Cal una explicació en condicions, des del rigor, sense espectacularitzar la notícia. I que Mato aparegui i doni la cara, que els periodistes puguin fer preguntes”, es lamenta Mariola Cubells, crítica de televisió i autora del llibre ¿Y tú qué miras?. “I els canals privats han fet un pur escàndol. Más vale tarde, de La Sexta, ha sigut dels pocs programes que han estat encertats”, afegeix. Cubells lamenta, per exemple, que en l’especial d’Antena 3 es dediquessin 49 minuts al debat sobre el sacrifici del gos de la família i reclama que es posi en primer pla la informació d’utilitat a l’espectador.
Amb tot, per Micó, part de la culpa d’aquesta informació deficient recau en els responsables polítics: “Als mitjans hi ha d’arribar la màxima informació oficial: només així poden fer la seva feina, traslladar-la al públic de la millor manera.
