"El conflicte també forma part de la tradició"

Què pot explicar el moment tan dolç que viu la cultura popular?

Ens hem passat més de 30 anys recuperant el carrer amb la cultura popular, reinventant-la i reconstruint-la després dels anys de prohibició franquista. Han estats uns anys per fer memòria i tornar-nos a fer un lloc i, després de tota aquesta feina, hem viscut l'explosió: amb més de seixanta colles castelleres, amb el bestiari a punt d'arribar a la figura número 1.000 del cens. Hem estat capaços de reinventar-nos la festa i això és positiu. Ja ho hem recuperat tot i és moment de donar-li valor d'ús actual.

Hi ha hagut algunes incorporacions que no tothom comparteix, com la dels ritmes brasilers...

La festa evoluciona i el conflicte hi ha sigut sempre, també forma part de la tradició. La divisió entre ortodoxos i avantguardistes és habitual, però la gràcia de tot plegat és que sigui viu. La gent no fa castells perquè ja se'n fessin al segle XVIII, sinó perquè s'emociona ara fent-ne.

És un món reticent al canvi?

És delicat, perquè hi ha molta passió. La tradició no es mou per diners, sinó per estima. A vegades voler introduir canvis es pot entendre com un atac, però el conflicte sempre és fruit de l'estima i demostra vitalitat. Estem en un bon moment, només cal veure l'interès que genera el ball de les Pabordes a Sant Joan de les Abadesses o el de Castellterçol. No han perdut força.