La cuina de la literatura de tres pesos pesants

BarcelonaTres dels millors escriptors catalans de diferents generacions van obrir les portes a Antoni Bassas per parlar de literatura, reposadament i sense embuts, a l’Ara TV: des dels hàbits de treball fins a les vicissituds del procés creatiu i els seus referents.

Josep Maria Espinàs

Fidel al soroll de la seva màquina d’escriure Olivetti

L’escriptor caminant creu que alguns dels llibres que ha escrit “valen la pena”, però no està preocupat “gens ni mica” per la posteritat. “Quan m’acabi jo, s’acaba la posteritat”, va dir l’escriptor. “No hi ha cap diferència -insisteix- entre un mort carnisser i un mort escriptor”. El soroll de la màquina d’escriure Olivetti és un element més important del que sembla en el seu procés creatiu “en un món que cada vegada és més silenciós” arran dels avenços tecnològics: assenyala les pauses en què pensa com continuarà, marca el ritme. “L’ordinador dóna la confiança que ho podré esborrar”, explica l’autor. En canvi, escriure a màquina “suposa l’exigència mental d’escriure al màxim el que vols dir”. “Mira les correccions d’aquest article”, li diu Espinàs a Bassas ensenyant-li un paper en un moment de l’entrevista. “Només n’hi ha una”, conclou l’autor.

Jaume Cabré

L’astúcia perquè el lector no trobi la fusteria d’una novel·la

Quan va acabar d’escriure la monumental Jo confesso, Jaume Cabré es va dir a si mateix que s’havia guanyat “unes hores per llegir”. “Tinc un altar molt generós”, diu l’autor, on tenen cabuda els sonets de Petrarca, la poesia d’Ausiàs March, Jacint Verdaguer, J.V. Foix i Gabriel García Márquez. “No duc barret perquè sempre me l’estaria traient”, subratlla l’autor. “Quan escrius i no et funciona, atura’t quan vegis que escrius per escriure”, adverteix Cabré. Per l’autor de Les veus del Pamano, el taló d’Aquil·les d’una novel·la és trobar “la fusteria”. Quan es llegeix un llibre d’un gran autor, explica, a més de gaudir-ne, “aprens com ho ha aconseguit”. “Has de tenir sempre a punt la capacitat d’admirar-te”, conclou Cabré citant el poeta Joan Margarit.

Albert Sánchez Piñol

L’escriptor que no signa exemplars el dia de Sant Jordi

“Tinc perseverança, però no tinc disciplina”, explica Albert Sánchez Piñol sobre els seus hàbits de treball. “Per escriure has d’estar al 120% -afegeix-, i al 120% no hi pots estar moltes hores”. La pell freda, la segona novel·la que va escriure, es va traduir a 37 llengües. “Creia que no ho podria superar”, explica durant l’entrevista. Així i tot, es rendeix a la seva última obra. Per al gran públic és “l’autor de Victus ”. La novel·la narrada pel militar Martí Zuviría li ha donat “moltes alegries”. “Té un detall especial -diu-, i és que la gent no em felicita, m’agraeixen que l’hagi escrit”. “No pots fer una novel·la si no ets una persona perfeccionista”, assegura l’escriptor. Tot i l’èxit de Victus, Sánchez Piñol assegura: “He inaugurat una síndrome: sempre estàs condemnat al fracàs perquè saps que el tema sobre el qual escrius dóna per molt més”. Sánchez Piñol ja està treballant en una nova novel·la protagonitzada per Martí Zuviría.