En l’era de la despolitització de la política guanya qui més s’allunya de les maneres de fer tradicionals. L’opció més fàcil és la de Podem, perquè en crear una marca nova esborra qualsevol memòria anterior i crea la il·lusió de ser un moviment sorgit des de baix. També es pot fer com ERC, que s’ha posat en mans d’un nouvingut a la política que, per trajectòria, imatge i discurs, trenca amb la idea del polític tradicional. Però sens dubte la maniobra més arriscada és la que prepara Artur Mas: un polític convencional que renuncia a les sigles del seu partit, demana als altres que facin el mateix i posa la seva expertesa a disposició de la societat civil. El resultat seria una candidatura no política encapçalada per un polític de tota la vida. ¿De què depèn que tingui èxit? Doncs de l’habilitat de Mas per desposseir-se del seu passat partidista i enlairar-se fins a un nivell alhora supra (partits) i horitzontal (societat). En definitiva, si Mas aconsegueix despolititzar-se haurà aconseguit una jugada gairebé tan perfecta com la del 9-N.
