Les empreses posen un peu a la formació professional

BARCELONA.Després de molts mesos de sentir lloances del sistema dual alemany de formació professional (FP), el Govern s'ha decidit a posar-lo en marxa, a la seva manera. El curs vinent, una trentena d'instituts acolliran algun dels 15 cicles formatius de grau mitjà o superior que aplicaran el model dual. Ara per ara, el canvi suposarà augmentar les hores de pràctiques que els alumnes fan en una empresa (de les 400 actuals passaran a un miler) i fer-les remunerades a partir del segon curs, ja sigui amb un contracte laboral o amb una beca. Un sistema molt més suau que l'alemany, però que implica molt més que ara els sectors empresarials en el disseny de l'oferta de FP i els programes curriculars.

Els empresaris feia temps que ho demanaven. Un estudi de la Fundación BBVA identificava fa uns mesos "l'abandonament escolar prematur i el desajust entre l'oferta i la demanda de feina per nivells educatius" com les causes de l'alt índex d'atur juvenil espanyol i recomanava implantar un sistema de FP dual com el d'Alemanya. També ho reclamava la Fundació Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) el mes passat, en un manifest que també demana "reequilibrar" els percentatges d'estudiants de FP respecte dels universitaris.

L'efecte de la retallada a la FP ha estat la implantació d'una matrícula de 360 euros als cicles superiors. Tot i així, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, assegurava ahir mateix que part de la pèrdua de recursos a primària i secundària s'ha "reconduït cap a la FP, que ha incrementat l'oferta en 24.000 places els dos últims anys". L'objectiu és donar més sortides als alumnes que acaben l'ESO i oferir vies de qualificació als aturats sense formació. Des de l'esclat de la crisi el 2008 s'ha doblat el nombre d'alumnes de 25 anys o més a la FP. I és que l'atur dels titulats de FP és del 12%, davant del 43% dels joves d'entre 16 i 24 anys, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Segons les últimes dades de l'Eurostat, mentre que el 2010 un 29% dels alumnes catalans d'ESO abandonaven els estudis abans d'hora (28,4% de mitjana estatal), el 2011 el percentatge va baixar al 26% (26,5% estatal). Una davallada que Rigau atribueix a l'augment de places de FP inicial.

Una aposta que es tradueix també, a partir del curs vinent, en un canvi de model. La llei educativa estatal del 1990 (Logse) ja va implantar l'obligatorietat de fer pràctiques a la FP, però sense remunerar (unes 400 hores de les 2.000 que tenen els cicles). El 2008 es va implantar a Catalunya la FP d'alternança, que completa el curs amb un contracte laboral en una empresa, però aquesta experiència laboral no té valor acadèmic.

Amb el nou model, els alumnes tindran una veritable relació laboral amb l'empresa durant les pràctiques, que es faran al segon any, amb un contracte o una beca. L'institut tindrà una persona de contacte a l'empresa, que informarà del seu rendiment i evolució, tot i que l'avaluació acadèmica la farà el centre.

Següent pas: el model integrat

La reforma del model de FP, però, serà més transversal, i ha d'incloure un nou tractament perquè els treballadors puguin formar-se al llarg de la vida i els que estan a l'atur tinguin oportunitats de tenir una qualificació per reingressar al món laboral. La formació contínua i l'ocupacional han de ser, doncs, juntament amb la inicial, parts d'un mateix pla.

Pel que fa a aquesta integració de tots tres models ja hi ha en marxa algunes experiències pilot a Catalunya, com la que desenvolupa l'institut públic IES Comte de Rius de Tarragona, on s'ha dissenyat un itinerari de formació en l'àmbit petroquímic en col·laboració amb l'empresa Repsol, que ofereix pràctiques i contractació futura. És una experiència de formació en alternança que aglutina tant formació ocupacional com inicial. En el primer cas, els alumnes de la prova pilot faran un curs de 700 hores de formació i unes 80 hores de pràctiques professionals no laborals orientades a obtenir un certificat de professionalitat. La part de formació inicial servirà per obtenir una titulació de tècnic superior en química industrial i constarà de gairebé 500 hores de teoria i més de 400 hores de pràctica.

En tots els casos, la part de pràctiques es desenvoluparà a les instal·lacions tarragonines de Repsol, que s'ha compromès a fer als alumnes triats un contracte de pràctiques. Al centre de treball, un cop acabada la fase de formació inicial també rebran formació contínua i alguns optaran a quedar-se a treballar a Repsol al final de tot l'itinerari.

El model de FP actual

Pràctiques

Els cicles formatius mitjans i superiors de FP consten en general d'unes 2.000 hores, de les quals 400 són de pràctiques en una empresa.

Remuneració

No n'hi ha. Les pràctiques no suposen cap relació laboral amb l'empresa, són com una assignatura més del cicle. A la FP d'alternança -minoritària- el cicle s'amplia a tres anys i en el tercer hi ha un contracte laboral.

Rol de l'empresa

Són els centres escolars els que van a buscar les empreses per fer convenis de pràctiques o d'alternança.

El model de FP dual català

Pràctiques

Tot i que encara s'ha d'acabar de definir, el temps de pràctiques a l'empresa, que començarà en el segon curs del cicle, estarà al voltant de les mil hores, un 50%.

Remuneració

Es farà a través d'un contracte laboral amb l'empresa, que es regirà pel conveni del sector, o amb una beca-salari, que prendrà com a referència l'índex Iprem.

Rol de l'empresa

Els sectors empresarials són els que demanen al Govern el perfil de treballador que necessiten i acorden convenis per a cada titulació.

El model de FP dual alemany

Pràctiques

L'estudiant-aprenent passa el 70% del temps a l'empresa. La proporció són unes 2.500 hores de pràctiques per unes 1.500 de teoria repartides en tres anys.

Remuneració

Les empreses paguen entre 250 i 600 euros als aprenents segons si estan al primer o a l'últim curs, a mesura que van avançant en el procés formatiu.

Rol de l'empresa

Són les empreses les que busquen proactivament futurs professionals. Les cambres de comerç són el pont amb els centres de formació.