El federalisme s’ofereix per superar el “bloqueig” actual

MadridEl federalisme, la solució que durant anys van defensar gairebé en solitari els socialistes catalans, comença a fer-se un lloc en el debat polític espanyol. Arriba tard per a Catalunya? “No venim a calmar a ningú”, es va excusar Nicolás Sartorius, portaveu de la seixantena de persones que han impulsat el manifest Una Espanya federal en una Europa federal. El seu objectiu és promoure un gran debat ciutadà a tot l’Estat per buscar un nou encaix territorial en què tothom se senti còmode. Asseguren que es tracta de culminar la feina inacabada el 1978.

El document es va presentar ahir al centre de Madrid, no gaire lluny d’on el dia abans se n’havia fet públic un altre de caire espanyolista. La distància ideològica entre les dues propostes, però, és enorme. Tan sols hi ha dos punts de contacte: l’oposició, per principi, a la consulta catalana del 9 de novembre -tot i que amb matisos- i la necessitat que Espanya es posi davant del mirall i prengui decisions. Que triï un relat. El que suggereixen els partidaris del federalisme, òbviament, no té res a veure amb la duresa nacionalista que dimarts va exigir el grup de Mario Vargas Llosa.

“És un problema d’Espanya”

Els signants d’aquesta iniciativa diuen que cal prendre decisions per superar el “bloqueig” actual i esquivar, encara que sigui in extremis, el xoc de trens. Per això veuen imprescindible que la societat civil de tot l’Estat prengui partit i obligui els polítics a avançar cap al federalisme. Potser per això esperen ben poc de la reunió entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy.

“No és un problema català, és d’Espanya”, va dir Sartorius, advocat, polític i home destacat de la Transició. La reforma constitucional que plantegen hauria de servir per reconèixer les diverses identitats nacionals, establir una cambra territorial, delimitar bé les competències entre administracions i fixar un finançament just i equilibrat. Un paquet que se sotmetria a un referèndum, una “codecisió” que s’ajusta a la legalitat, a diferència -diuen- del dret a decidir.

Els promotors del manifest, entre els quals hi ha l’exministre Ángel Gabilondo, l’exjutge Baltasar Garzón i l’escriptora Almudena Grandes, persones progressistes, confien que el PP -un partit imprescindible per canviar el model- acabarà entrant en el debat, tot i el no actual.