El federalista a qui Rubalcaba ha convertit en independentista
Barcelona“El cicle polític dels darrers deu anys ha servit perquè els diferents catalanismes hagin modificat les expectatives sobre els seus horitzons respectius, però -no ens confonguem- no els ha conduït a abandonar-los. Ara per ara no fa pinta que la majoria de federalistes vulguem deixar de ser-ho”. És un fragment d’un article doble publicat per l’exdiputat del PSC Toni Comín el juny del 2011 a l’ARA juntament amb David Elvira. La fe en el federalisme de qui va ser un dels principals dirigents de Ciutadans pel Canvi (CpC) va superar nombroses vicissituds, fins i tot la sentència de l’Estatut, i fa escassament tres anys encara tenia esma per impulsar la campanya Via federal per promoure una reforma constitucional per fer l’Estat més còmode per als catalans. Ara dóna suport a ERC a les europees i és un ferm partidari de la independència. Què ha passat des de llavors que ha fet miques una aposta federalista que semblava feta a prova de bombes?
Ahir va donar-ne les claus en una conferència-col·loqui a El Born Centre Cultural de Barcelona amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras. I la clau és precisament el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. L’home que ha de convèncer el PP més recentralitzador de la història perquè reformi la Constitució en sentit federal i que també ha de seduir els propis electors, els quals són més partidaris de restar competències a les comunitats que de donar-n’hi més, segons el CIS. Aquest home, Rubalcaba, és un dels principals responsables que Comín baixés de l’autobús federal. “El projecte federal de Granada és la gran decepció”, va reconèixer ahir.
El document pel qual el PSOE de Rubalcaba va concretar el seu projecte federal, segons l’exdiputat socialista, quedava tan lluny dels mínims a què aspirava que va decidir tirar la tovallola. De fet, la campanya federalista de CpC no reivindicava una reforma estètica del model autonòmic, sinó que aspirava que l’Estat assumís la seva plurinacionalitat i reconegués el dret a decidir de les nacions integrants. Res a veure amb la Declaració de Granada. “El PSOE diu clarament que Granada és el màxim possible a què poden arribar, i encara falta que el PP s’ho miri!”, es va exclamar Comín.
Les renúncies del socialisme espanyol, beneïdes pel PSC, van fer desistir l’exdiputat del seu projecte de tota la vida: “La bandera del federalisme plurinacional només tenia sentit si tenia dos banderes, i ara no té ni una mà d’aquí”. “Sense el dret a decidir no és possible que els federalistes catalans seguim treballant per al projecte”, va insistir.
Ara bé, ¿això vol dir que, si es donés el cas i s’obrís camí un federalisme plurinacional, Comín podria fer marxa enrere? Sí, tot i que sospita que, perquè això passi, caldrien més suports que els pròpiament terrenals. “Potser amb totes les verges seria possible, però seria un escenari miraculós”, va bromejar.
Per tot això, l’exdiputat va estripar el carnet del PSC fa menys d’un mes i mig i, des de l’Associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, fa campanya perquè ERC sigui el pal de paller de l’esquerra catalana. Un canvi de banderes a còpia de banys de realitat que Junqueras va resumir amb una de les màximes de sempre dels sobiranistes: “L’independentisme depèn només de nosaltres, mentre que la solució federal depèn que l’altre s’hi posi bé”.
