Madrid obliga Europa a rectificar
Madrid obre el front diplomàtic a Brussel·les. La pressió del govern Rajoy ha obligat la vicepresidenta Reding a disculpar-se per haver parlat de la legalitat d'una hipotètica independència de Catalunya.
BARCELONA.El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va exhibir ahir al ple del Congrés el gir que ha fet Brussel·les. La vicepresidenta de la Comissió, Viviane Reding, hauria reconegut que les seves declaracions sobre una hipotètica independència de Catalunya van ser "extraordinàriament desafortunades", va assegurar Margallo després que el diputat d'ERC, Joan Tardà, li agraís amb ironia que les queixes del govern espanyol hagin enviat el missatge al món que "això dels catalans va de debò".
Des de l'entrevista que va concedir al Diario de Sevilla , en què afirmava que la legislació internacional "no diu res" sobre la possible exclusió de la UE d'un territori que s'independitzi, Viviane Reding ha anat reculant. Les paraules de la vicepresidenta lloant l'europeisme dels catalans van mobilitzar el govern espanyol cap al front de Brussel·les. Segons reconeixen fonts comunitàries, el ministre García-Margallo va exigir una rectificació immediata de Reding, que va fer arribar una nota als mitjans que havien publicat l'entrevista per puntualitzar les seves paraules. No va ser suficient.
La setmana passada el ministeri d'Afers Estrangers va enviar una carta a la Comissió Europea demanant un posicionament únic i clar, que definís des d'ara quina interpretació farien els Tractats si una regió se separés d'un estat membre. La pressió va fer el seu efecte. García-Margallo assegurava ahir que Viviane Reding s'hauria compromès amb el govern espanyol que tant ella com el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, comparteixen la idea que són els estats membres de la UE els que han de decidir sobre els aspectes que afecten la seva integritat territorial.
Brussel·les posa el fre
Fa mesos que Brussel·les analitza el procés sobiranista que es gestava a Catalunya, però l'enrenou de les últimes setmanes ha tingut una influència directa en la reacció de la Comissió, que ha fet un pas enrere. El mes de maig passat, quan l'executiu comunitari va desestimar la iniciativa ciutadana presentada a Brussel·les per Reagrupament demanant que es reconegués com a estat membre un territori que se separi d'un altre estat que ja formi part de la UE, els serveis jurídics de la Comissió van posar per escrit que "no hi ha cap base jurídica als Tractats de la UE que permeti abordar les conseqüències d'una secessió d'un estat membre", però, en qualsevol cas, "la solució s'hauria de trobar i negociar dins de l'ordenament jurídic internacional".
Aquesta va ser la mateixa idea que Durao Barroso va defensar a l'estiu quan una eurodiputada italiana li va preguntar pels processos sobiranistes que hi ha a Europa. La pressió política de les últimes setmanes ha provocat que Brussel·les sigui ara molt més vague en les respostes. La nova línia oficial del servei de portaveus comunitaris és limitar-se a dir que, quan arribi el moment, l'executiu comunitari ja valorarà quin impacte pot tenir, segons els Tractats, una possible secessió d'un territori de la UE.
