CATAQUÈ? LA INTERNACIONALITZACIÓ
Efímers Tema del dia 01/07/2012

Un imant per al turisme

Catalunya vol ser una destinació turística de primera, un escenari per tancar negocis i un pol clau de coneixement i d'indústria d'alt valor

Elena Freixa / Albert Solé
4 min
Un imant per al turisme

BARCELONAEl Mobile i la força de les fires

Barcelona per fer negocis

La tria de Barcelona com a capital mundial del mòbil fins al 2018 ha estat un dels últims fruits de la feina feta per vendre Catalunya, i més concretament la capital, com a Meca de congressos, trobades i fires de tot tipus. El creixement d'esdeveniments ha estat exponencial en l'última dècada. Només l'any passat, Fira de Barcelona va organitzar 70 salons que van concentrar més de tres milions de visitants, molts d'ells estrangers. A tot plegat s'hi han de sumar els congressos de sectors com la medicina, la ciència i l'energia que trien la ciutat com a escenari.

Malgrat algunes pèrdues, com el gran escenari de moda alternatiu Bread&Breakfast, Barcelona continua tenint cites de referència, com el mateix Mobile World Congress, el Saló de l'Automòbil i el d'Alimentació. El model Barcelona, a més, ja s'exporta. Construmat es farà a la Xina i el Meeting Point, a Rússia.

Ferran Adrià i grans noms als fogons

Gastronomia 5 estrelles

Ferran Adrià, els germans Roca, Sergi Arola, Carles Gaig i Carme Ruscalleda són alguns dels noms propis amb què s'identifica la cuina catalana al món. La seva feina rere els fogons ha estat clau per situar Catalunya en el mapa de llocs imprescindibles en l'àmbit gastronòmic. Les estrelles Michelin han plogut sobre els restaurants: el Celler de Can Roca, el Sant Pau i el Can Fabes són exemples d'una llista molt llarga. L'exponent universal de la cuina catalana, però, ha estat El Bulli de Ferran Adrià, que va tancar l'any passat després d'haver projectat com mai la cuina de casa al món. L'efecte arrossegador dels grans noms s'estén a tot el sector agroalimentari, que ha vist com els productes catalans guanyaven reputació. Això ha portat la Fundació Institut Català de la Cuina a presentar candidatura l'any que ve perquè la cuina catalana rebi la distinció de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Un pol creixent de dissenyadors

Incubadora de creació

El disseny és un altre dels punts forts amb què Catalunya es vol vendre al món i la marca Barcelona té un paper cabdal per aconseguir-ho. Amb la creació del Barcelona Disseny Hub, una plataforma que integra laboratori, museu i centre de disseny, la capital catalana es projecta com un pol de creació jove i integrador. L'especialització en què es treballa des de diferents fòrums com el mateix DHUB i el Barcelona Centre de Disseny va des de la moda emergent fins al disseny d'espais i l'enfocat a la indústria. Una de les associacions més actives dins el DHUB és l'històric Foment de les Arts i el Disseny (FAD), que organitza, entre d'altres, la passarel·la ModaFAD de dissenyadors emergents cada any i la trobada anual Fadfest. La formació en aquest camp, amb noms d'escoles com Elisava, Eina i la Massana, contribueixen a teixir aquesta xarxa creativa i de barreja de disciplines.

El Barça, el millor ambaixador

El club, a disposició del país

A les zones del món on no saben què és Catalunya, no hi ha millor ambaixador que el Barça. "En països com la Xina hi anem de la mà del Barça per explicar d'on és el club, cosa que ens ajuda a situar-nos en el mapa", assegura Xavier Espasa, director de l'Agència Catalana de Turisme, que afegeix: "Quan intentem vendre Catalunya a l'exterior ens lliguem a les grans icones que tenim, la Sagrada Família, Montserrat Caballé i el Barça". Javier Faus, vicepresident de l'àrea econòmica i estratègica del club, admet que fora d'Europa relacionen el Barça amb una sèrie de valors, però encara no amb el de la catalanitat: "Per això és important que Catalunya ara es pugui beneficiar de la bona imatge que tenim. A més, fem tot el possible per parlar de Catalunya, d'on venim, i cada cop és més habitual llegir o sentir que es refereixen al Barça com a catalan club ". Faus també explica que el Barça s'ha posat a disposició de la Generalitat cada cop que un empresari que vol invertir al país ens visita: "És bo que vegin que a Catalunya es fan les coses ben fetes".

BCN i la platja, imants turístics

Els visitants creixen

Catalunya espera rebre aquest any 15 milions de turistes estrangers. És la primera destinació turística de l'Estat i juga fort aquesta carta amb atractius com la ciutat de Barcelona i la Costa Brava, que són les principals destinacions dels visitants. Malgrat la crisi, el turisme ha crescut, fet que demostra que Catalunya és una destinació consolidada a Europa i atractiva per a nous països com Rússia i la Xina. Barcelona concentra el gros dels visitants, cada cop més repartits al llarg de l'any, segons Turisme de Barcelona. L'eclosió després de la Barcelona olímpica ha estat clau en l'èxit, però la ciutat s'ha venut per sobre d'aquestes fites. El turista arriba buscant Gaudí, el mar, la gastronomia, però descobreix també una oferta culturalment rica. La costa és l'altre gran baluard català, on es concentren els visitants a l'estiu. El sol i platja encara funciona, però l'oferta cada cop es complementa més amb patrimoni i cultura, i fuig majoritàriament del turisme de borratxera, que, si bé no ha desaparegut, viu cada cop més perseguit.

La recerca 'biotech' i la indústria

La Catalunya productiva

L'aposta per la Catalunya biotecnològica s'ha gestat des de les empreses, els centres de recerca i els hospitals, i és un dels eixos principals de la promoció econòmica del Govern. El viatge recent del president de la Generalitat, Artur Mas, als Estats Units ha reivindicat Catalunya com un pol científic i tecnològic del sud d'Europa. El repte és ambiciós, però de moment Catalunya ja és referent a Espanya, amb un 30% de tota l'activitat en aquest àmbit. El sector biotech el formen 480 empreses, 80 centres d'investigació, 15 hospitals i 12 universitats. Les ambaixades econòmiques del Govern, a través de l'agència de promoció Acc10 i la plataforma Invest in Catalonia, són també altaveus.

stats