La fi de la immunitat mediàtica en 10 polèmiques

El Codi Penal fixa el delicte d'injúries a la Corona i preveu, per als casos greus, condemnes d'entre sis mesos i dos anys de presó. A la pràctica, però, els últims casos en què la justícia ha actuat per protegir l'honor de la casa reial s'han saldat amb multes de quanties relativament modestes. El rei Joan Carles manté la immunitat jurídica, però la mediàtica s'ha anat esquinçant i avui són molts els mitjans que ventilen els afers públics i privats de la família Borbó. Les revistes d'humor i els programes satírics han contribuït també a la dessacralització del monarca. Malgrat tot, els tabús han estat importants. Només cal recordar com Las noticias del guiñol va resistir-se a incloure el rei entre els seus ninots. O, més recentment, com tancaven la pàgina de Facebook de l'escriptora Lucía Etxebarria per haver-hi publicat l'article La infanta Cristina és tonta i analfabeta .

Al llarg de les últimes tres dècades, aquestes han estat les deu topades més significatives entre la Corona i el dret d'expressió o informació.

1. 'Paseíllo y espantá'

El director de la revista Punto y Hora , a presó per un article

L'any 1981 Xabier Sánchez Erauskin, el director de la revista Punto y Hora , va ser condemnat per injúries al rei per haver publicat un article titulat Paseíllo y espantá, en el qual feia un símil entre la visita del monarca i el toreig. Un dels passatges incloïa la frase: "Hi va haver divisió d'opinions: uns en sa mare, d'altres en son pare". El jutge va dictar sis mesos de presó, que se sumaven als 12 mesos que ja tenia per un delicte d'apologia del terrorisme per haver publicat una entrevista a les germanes de dos presumptes membres d'ETA. Sánchez Erauskin va reclamar condicions de pres polític i es va declarar en vaga de fam. Va complir vuit mesos de totes dues condemnes.

2. 'Persones humanes'

La primera amonestació de la casa reial a TV3

La infanta Elena va ser objecte d'uns comentaris humorístics de l'escriptor Quim Monzó, col·laborador habitual de Persones humanes , un programa en clau d'humor que presentava Miquel Calçada. La presència d'un monitor de fons en què es veien imatges de la infanta Elena, plorosa durant la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, ja havia estat objecte de controvèrsia. I Monzó preguntant-se en públic si una caiguda del rei esquiant comptava com a accident laboral va fer saltar els ploms de la paciència de la casa reial, que va fer arribar una queixa a TV3. El president Pujol va sortir al pas assegurant que no havia vist el programa i va demanar disculpes oficials. El programa es va mantenir a la graella, tot i que amb un toc d'atenció sobre l'equip. Durant unes setmanes un personatge misteriós estava dret al darrere de Mikimoto, preparat per etzibar-li un calbot cada cop que el guió parlava d'alguna temàtica reial.

La polèmica es va exportar a Espanya. Monzó havia d'aparèixer aquell febrer del 1994 com a convidat a El peor programa de la semana , que presentava El Gran Wyoming i dirigia Fernando Trueba a La 2. Però TVE va prohibir l'emissió del programa davant la negativa dels responsables a cancel·lar l'entrevista amb Monzó. L'afer es va saldar amb la dimissió de Wyoming i la cancel·lació de l'espai.

3. Les fotos del rei nu

Els mitjans s'autocensuren i converteixen el tema en tabú

El juliol del 1995 la revista italiana del cor Novella 2000 va publicar unes fotografies del rei Joan Carles nu, cap per avall, estirat a la coberta d'un iot. Va ser un assumpte silenciat a la premsa i només El Mundo i la revista Época se'n van fer ressò. El Jueves , posteriorment, va reproduir la imatge i en va fer uns quants acudits.

4. Toni Albà

Nova queixa de la monarquia contra TV3

La caricatura que feia Toni Albà del rei al programa Set de nit va motivar la segona queixa de la casa reial contra TV3. Era el febrer de l'any 2002 i el director de TV3 d'aleshores, Miquel Puig, va declarar arran de la polèmica: "Els programes satírics han d'abordar el tema de la monarquia amb contenció". Malgrat això, el responsable del programa, Toni Soler, va refermar que el personatge seguiria apareixent. El cas va motivar una queixa del portaveu d'ERC, Josep Huguet, que considerava que la casa reial s'havia "barrejat en els poders del govern de Catalunya" i va definir la institució com "una monarquia bananera a la qual no agrada la sàtira".

5. 'El Jueves'

Una portada que va provocar el segrest de la revista

El 18 de juliol del 2007 el setmanari El Jueves publicava una portada en què es veia Felip de Borbó i Letizia Ortiz en una postura sexual explícita. El jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo va decretar el segrest de la publicació, cosa que va acabar comportant conseqüències oposades a les que es volia: la portada va ser notícia a gairebé tots els mitjans i es va convertir en una de les icones de l'any. La revista va augmentar la seva audiència i va guanyar 135.000 lectors més en un any. El cas es va saldar amb una multa de 3.000 euros. "En aquell moment va semblar que havíem traspassat tots els límits", recorda Manel Fontdevila, coautor de la portada. "Però avui fer humor amb el rei ja està assumit i a l'ordre del dia. A vegades la funció de l'humorista és aquesta: eixamplar els marges, reformular el respecte a les autoritats. I, després, ja en la distància, veure que finalment era tot una gran bestiesa".

6. Un alcalde d'IU, multat

José A. Barroso diu que el rei és "corrupte" i "fill d'un cràpula"

L'alcalde del municipi gadità de Puerto Real, José Antonio Barroso (IU), va despatxar-se contra el rei en una commemoració de l'aniversari de la Segona República Espanyola, l'any 2008. "El Borbó de condició menyspreable, el present, no és menys menyspreable del que ho va ser el seu pare. És fill d'un cràpula, d'una persona de condició llicenciosa, deplorable, menyspreable. No menys llicenciosa que la de la seva esposa. El rei, senyors, perquè la seva procedència ho és, és corrupte", va dir Barroso, que va ser multat amb 6.840 euros, cosa que no ha impedit que segueixi titllant públicament de corrupte el monarca.

7. 'Caduca Hoy'

Un fotomuntatge burlesc arran de la mort de l'ós Mitrofan

El diari basc Deia , en el seu suplement Caduca Hoy , va publicar un fotomuntatge en què es feia broma de la cacera en la qual el rei havia matat l'ós Mitrofan, després de presumptament embriagar-lo amb vodka i mel per facilitar-li la feina. Gara també va tractar el cas, amb un article. Tots dos mitjans van ser denunciats per la fiscalia com a autors d'un delicte d'injúries al rei. El jutge Grande-Marlaska va arxivar el cas però la sala penal va obligar a reobrir-lo, ja que considerava que atacava "l'autoestima del monarca". El fiscal demanava multes d'11.000 euros. El jutge Vázquez Honrubia finalment va absoldre'ls, tot i que els alertava que "per poc, per molt poc", no s'havia traspassat la línia de la llibertat d'expressió.

8. Arnaldo Otegi

El tribunal d'Estrasburg renya la justícia espanyola

Quan Otegi era diputat al Parlament basc va criticar la visita del rei per inaugurar una central elèctrica. Segons va dir, qui visitava Euskadi era "el cap dels torturadors". El líder abertzale va ser condemnat a un any de presó. Després d'un tortuós camí jurídic, el Tribunal Europeu de Drets Humans li va donar la raó i va dictar una indemnització de 20.000 euros a favor d'ell, a banda d'absoldre'l del delicte. La sentència, dictada el març del 2011, era molt crítica amb la sobreprotecció judicial de la Corona i deixava en evidència el Tribunal Suprem, que amb la seva condemna va impedir que Otegi pogués ser escollit per a cap càrrec públic. La sentència del Tribunal Europeu dictaminava que els dos principals tribunals espanyols havien violat el dret a la llibertat d'expressió d'Otegi, que va fer un judici de valor i no una asseveració amb proves, en qualitat de parlamentari i, per tant, en nom dels seus electors, segons raonava el text de la sentència, votat pels set integrants del tribunal, comptant-hi el jutge espanyol Luis López Guerra.

9. El rei esbronca la premsa

"El que us agrada és matar-me"

El rei Joan Carles no era conscient que el gravaven quan va etzibar a un grup de periodistes que li demanaven sobre el seu estat de salut: "Fatal, fatal, ja ho veieu. El que [a la premsa] us agrada és matar-me i posar-me un pi a la panxa tots els dies". La difusió d'aquesta esbroncada va provocar, com a represàlia, que només els fotògrafs i els càmeres sense micròfons puguin apropar-se a la família reial a les audiències "excepte quan hi hagi indicacions específiques". La mesura es va introduir el juny del 2001 i afecta tant els actes de la Zarzuela, a Madrid, com de Marivent, a Palma.

10. Ardor de Estómago

Multa per una cançó amb múltiples insults al rei

El grup Ardor de Estómago va ser condemnat aquest mes de març a pagar 2.700 euros (900 euros cadascun dels seus tres membres) per una cançó en què es deia "fill de puta" i "bastard" al rei fins a setze vegades. El tema va acabar inclòs en un CD editat per l'Ajuntament de Segòvia, que és qui va acabar denunciant-los en adonar-se del contingut de la lletra. La quantitat modesta de la multa que se'ls va imposar demostra el llarg camí transcorregut les tres últimes dècades: l'Audiència Nacional va optar per no condemnar-los per un delicte d'injúries a la Corona en no haver-hi, segons el seu dictamen, una ofensa en persona al rei. El cantant canari de hip-hop Rivas Leyva, el líder del grup Poetas de la Calle, també va rebre una multa l'any 2007 per haver introduït la frase "El rei hauria d'estar enterrat" i "És un paràsit" en un dels seus concerts. En aquella ocasió la sanció va ser de 1.440 euros, tot i que la fiscalia en demanava 14.400.