La infanta, imputada

PalmaEl jutge del cas Nóos, José Castro, va imputar ahir la infanta Cristina de Borbó -la dona d'Iñaki Urdangarin i filla del rei- i la va citar als jutjats de Palma per al dia 27 a les deu del matí. Tot i això, és possible que acabi no havent de declarar o que si ho fa no sigui el dia fixat, perquè el fiscal anticorrupció Pedro Horrach presentarà un recurs en contra de la imputació, segons fonts de la fiscalia. Enmig de l'escàndol més important que ha afectat mai la monarquia des que Francisco Franco la va recuperar, la casa reial va acabar contradient-se: d'entrada va comunicar que no diria res i després va expressar "sorpresa" i va donar suport al fiscal.

Horrach, que porta l'acusació pública en el cas Nóos, no veu indicis de delicte en les accions de la filla del rei, tot i que ahir el jutge va dedicar 18 pàgines a explicar-los en una interlocutòria en què arribava a dir que no imputar-la seria un "descrèdit de la màxima que la justícia és igual per a tothom". Precisament, Joan Carles de Borbó -en el discurs del Nadal del 2011- va dir que la justícia "ha de ser igual per a tothom", però ho va fer en referència a la primera declaració del seu gendre, que havia de patir l'interrogatori del jutge i el fiscal dos mesos després per aquest mateix cas.

Ara l'Audiència de Palma haurà d'acabar decidint qui té raó, si el jutge o el fiscal, i si Cristina ha de declarar. Cal tenir en compte que el jutge és completament independent, mentre que la fiscalia és una institució jeràrquica que, en últim terme, depèn del ministeri de Justícia, comandat per Alberto Ruiz-Gallardón. La posició de la fiscalia va tenir ahir el suport de la casa reial, que si bé d'entrada es va negar a valorar la imputació al cap d'unes hores va canviar d'opinió.

Al migdia la primera reacció de la casa reial va ser dir que no comentava decisions judicials. A la tarda, però, un portaveu admetia a Efe que veien amb "sorpresa" el "canvi de posició" del jutge, que fins llavors no havia imputat la infanta, i va afegir que manifestaven "absoluta conformitat" amb la fiscalia. Això sí, "amb el màxim respecte per a les decisions judicials".

L'única no imputada

La infanta era l'únic membre de la junta directiva de Nóos -n'era vocal- que fins ara no havia declarat en la causa, tot i que el jutge ha citat com a testimonis i imputats més de dues-centes persones, des de directius, comptables i presumptes testaferros fins a polítics, administratius i treballadors de la neteja. La filla del rei, a més de ser membre de la directiva, té a mitges amb Urdangarin l'empresa Aizoon, que el seu marit hauria fet servir per defraudar impostos, desviar diners públics i pagar despeses familiars.

Cooperadora necessària

A la interlocutòria amb què Castro va imputar ahir la filla del rei, la considera possible autora d'un delicte de "cooperació necessària" amb els crims d'Urdangarin i el seu exsoci, Diego Torres. Creu que la infanta sabia i consentia que "el seu parentesc amb el rei fos utilitzat", de la mateixa manera que també feien servir el càrrec d'assessor reial de Carlos García Revenga, tresorer de l'Instituto Nóos i a qui Castro també veu com a cooperador necessari.

Segons el jutge, Revenga i la filla del rei sabien que es feien servir el seu càrrec i el seu parentesc, respectivament, per afavorir un tracte "generós" i "privilegiat" de les administracions públiques en la trama. Les institucions, insisteix Castro, "prescindien dels camins i controls administratius que eren de rigor" a l'hora de contractar l'Instituto Nóos perquè Revenga i Cristina en formaven part, i ella acabava "gaudint amb el seu marit dels beneficis obtinguts". Castro considera "més que dubtós" que cap empresa o institució hagués atès tan bé les peticions del duc de Palma i el seu exsoci "sense comptar amb l'aparent i consensuat reforç de la casa reial".

Urdangarin i Torres van recaptar més de sis milions d'institucions balears i valencianes amb cinc congressos milionaris a Palma i a València, el projecte d'uns Jocs Europeus a València que no es van fer mai i pel patrocini del Govern Balear a l'antic equip ciclista Banesto. A més, també van intentar vendre a la Generalitat de Catalunya un Barcelona Summit sobre biotecnologia i responsabilitat social corporativa, però no se'n van sortir. El jutge veu difícil admetre que Urdangarin "actués d'amagat de la seva dona" en aquests casos, tenint en compte que els congressos Illes Balears Forum es van negociar al Palau de Marivent i, segons Torres, els Valencia Summit a la Zarzuela.

El jutge entén que "no hi ha evidents indicis racionals" que Cristina "intervingués d'una manera activa i decidida en la gestió de Nóos i Aizoon", però afegeix que no li calia fer-ho, que n'hi havia prou que consentís que es fes servir "el seu nom, tractament i càrrec" per afavorir la trama. A més, avançant-se als que "legítimament siguin crítics amb la resolució", explica que si bé per separat cada un dels indicis que cita en contra de la infanta no té prou pes per sostenir-ne la imputació, sí que en tenen si es valoren tots junts.

Els indicis que han dut el jutge a imputar la infanta surten, sobretot, de l'última declaració de Torres, l'interrogatori de Revenga i els correus que l'exsoci ha lliurat a Castro. En aquests últims missatges queda clar que el duc de Palma havia demanat a la seva dona l'opinió sobre afers interns de Nóos i que, per tant, coneixia més coses de la trama de les que no s'havien admès fins ara. De fet, el jutge recorda que en un dels correus Urdangarin explicava el 2003 a un amic que estava cansat de la feina que tenia, que volia crear Nóos i que tenia el suport de la infanta.

Castro no veu creïble que, si no ho va fer Urdangarin, Revenga no informés Cristina de què feia l'Instituto. També veu clar que si l'assessor jurídic de la casa reial, José Manuel Romero, va recomanar al duc que s'apartés de Nóos, el rei havia de saber-ho. "No s'acaba d'entendre que el rei no comentés amb la seva filla les crítiques o recomanacions que havia fet arribar al seu marit", afegeix. I recorda que, segons alguns testimonis, la infanta va dir a una treballadora de la llar sense papers que li pagaria en negre, tot i que finalment va acabar "contractada per l'entitat mercantil Aizoon, coparticipada pel matrimoni".