DAMASC, EL DESAFIAMENT
Efímers Tema del dia 19/07/2012

Els insubmisos del règim d'Al-Assad

Ethel Bonet
3 min
Resistents resant en el funeral per un activista mort prop del feu rebel de Homs.

BEIRUT"A Síria t'obliguen a decidir: o estàs amb el règim o amb la revolució. Com a alauites hem de defensar el règim i protegir la nostra comunitat religiosa. Això és el que ens ensenyen des de ben joves. Ens fan creure que estem en perill, que els sunnites volen massacrar-nos i que si tu no mates, ells et mataran a tu. És una guerra santa", explica l'Issa, un noi de 24 anys que va fugir de Síria per no haver d'incorporar-se al servei militar obligatori.

Ara fa un any, el 21 de juny del 2011, uns 200 estudiants es van manifestar contra el servei militar a la residència universitària de Damasc. En qüestió de minuts s'hi van desplegar desenes de furgons policials. L'Issa encara recorda com primer va arribar la policia i després els muhabarat (la policia secreta) i els shabiha (els sicaris del règim). Tothom va córrer cap als dormitoris. "Ens van encerclar, van apagar els llums i per megàfon ens van dir que sortíssim. Jo tenia molta por i em vaig quedar a l'habitació. Em vaig sentir com un covard", lamenta el jove.

Aquest insubmís alauita, llicenciat en biblioteconomia a la Universitat de Damasc, va abandonar el país deu dies abans que se li acabés la prorroga per estudis. L'Issa va agafar els seus estalvis, que havia guanyat com a professor particular d'àrab, i va creuar la frontera amb Turquia. Però el seu passaport, amb una vigència de dos anys -com estipula la llei siriana per als que no han prestat el servei militar-, estava a punt d'expirar, així que va haver de continuar la fugida fins al Líban, on els sirians només necessiten el carnet d'identitat per entrar.

"Havia advertit als meus pares que marxaria, però mai em van prendre seriosament", explica l'Issa, abans de reconèixer que el seu germà és militar i que molts dels seus familiars són membres de les forces de seguretat d'Al-Assad. "Dos dels meus oncles pertanyen a un equip de les forces especials, que carreguen contra els manifestants antirègim", detalla el jove.

Davant la por a les desercions, el ministeri de l'Interior sirià va treure una normativa al març que prohibeix la sortida del país a tots els homes que estan en edat de fer el servei militar, perquè "l'exèrcit necessita ara molts més reclutes". Segons les seves estimacions, uns 100.000 joves han marxat de Síria per no haver de lluitar.

Per la seva família, l'Issa és un traïdor. "La meva mare em demana que torni, que reconsideri la meva posició, que la meva obligació és protegir els alauites", explica. I el noi es lamenta: "A Misya [la seva ciutat natal, al centre de Hama] tothom creu que sóc un desertor i que m'he unit a l'Exèrcit Lliure de Síria". L'Issa viu a Beirut, on comparteix habitació amb altres sirians que han fugit per la mateixa raó.

Amb el règim o en contra

Guevara Darwish, el fill d'un oficial de la guàrdia presidencial de Baixar al-Assad, treballa des de fa 9 mesos com a recepcionista en un complex hoteler a Jebail, al nord-oest del Líban. El Guevara té 25 anys i estudiava enginyeria agrícola a la Universitat Al-Baaz de Homs, un dels feus de la revolta. No va poder renovar la seva pròrroga per estudis perquè la universitat està tancada des del setembre del 2011. "En condicions normals hauria fet el servei militar, però ara no podria fer-lo. No vull estar en la situació d'haver de matar civils desarmats", confessa l'universitari sirià.

"Jo dono suport a Al-Assad com a president, però no al seu règim. Baixar al-Assad no és qui pren les decisions; està envoltat d'un cercle fosc d'assessors assedegats de poder i de sang", sosté Guevara.

Per aquest insubmís, si les protestes no haguessin derivat en una revolució armada, "en dues setmanes s'hauria acabat tot". "A Homs no hi ha una revolució -assegura ell-, sinó que s'ha convertit en una ciutat sense llei. Tothom té armes i es maten els uns als altres, no per ideals polítics o per pertànyer a una o una altra comunitat religiosa, sinó perquè està ple d'assassins, de bandes armades que maten o segresten per diners", remata Guevara.

El Taufic, de 18 anys, pertany a un important família alauita. Ell volia estudiar violí al Conservatori Nacional de Música, però va suspendre les proves d'ingrés i ara ja no s'hi podrà presentar mai més. Treballa com a cuiner a Trípoli per estalviar diners i poder marxar a estudiar la carrera de violinista a Geòrgia. "Sóc músic, un artista… No penso sacrificar la meva vida per un règim que acabarà caient", sentencia el Taufic, que voldria un futur millor per a Síria. "El poble sirià ha desafiat el poder dels Al-Assad, al govern des de fa 50 anys. El nou règim serà millor, i si no ho és, el poble el tombarà i n'hi haurà un altre de nou", afirma el Taufic.

stats