Els joves fan vida a casa dels pares

BARCELONA."Els joves de l'estat espanyol no valoren la independència i l'autonomia com a la resta d'Europa". Són paraules de la professora de sociologia de la Universitat de Valladolid Almudena Moreno, coautora de l'estudi de la Fundació La Caixa sobre l'emancipació dels joves a l'Estat. La crisi i la consegüent precarietat econòmica dels joves ha endarrerit encara més l'edat en què marxen de casa: set de cada deu nois i noies d'entre 20 i 29 anys encara viuen amb els seus pares. Les pautes d'emancipació també són molt diferents. Mentre que a la resta d'Europa els joves marxen amb amics o sols per estudiar, o pel sol fet d'assumir noves responsabilitats, els joves espanyols s'independitzen, en la gran majoria dels casos, només per anar a viure en parella i formar una família.

Emancipació tardanaEls joves de l'Estat marxen de casa a l'entorn dels 29 anys

Malgrat que les estadístiques demostren que les expectatives i els valors dels joves són els mateixos -tots aspiren a emancipar-se entre els 20 i els 21 anys-, els joves de l'Estat abandonen tard la llar familiar -entorn dels 29-, i ho fan per anar a viure en parella i formar una família. Així, només un 3,5% d'homes i un 1,6% de dones viuen sols després d'emancipar-se -a Suècia, per exemple, són un 33% i un 23,4%-, i la cohabitació tampoc és una pràctica generalitzada entre els espanyols. Només un 27,4% dels joves viuen amb algú amb qui no mantenen una relació sentimental.

TradicióLes famílies retenen els fills i l'Estat no ofereix ajudes als joves

"Fins ara les famílies han estat molt interessades que els fills no marxessin de casa", diu Moreno, que assegura que aquest element cultural es projecta també en les institucions, que no ofereixen grans ajudes als joves que es volen independitzar. Mentre que en països com el Regne Unit i Dinamarca la despesa social en joventut suposa més del 6,5% de la despesa social total, a Espanya no arriba a 3%. "L'Estat s'ha aprofitat de la solidaritat familiar, que fins ara havia resolt els problemes dels joves, i els ha deixat molt abandonats", lamenta la professora de sociologia. Els espanyols, a més, supediten l'emancipació a l'estabilitat laboral i econòmica, mentre que els coetanis europeus no. Aquest aspecte es fa més evident en els joves amb més estudis: tot i que entre aquest sector el percentatge d'ocupats és més gran, les xifres d'emancipats són més baixes. "Els nois amb alt nivell d'estudis volen estar a casa per rendibilitzar la situació i esperen a estabilitzar-se en el mercat. Els joves amb menys estudis es busquen la vida abans", destaca Moreno.

La crisis accentua el modelL'atur i la precarietat laboral frenen la decisió d'emancipar-se

L'any 2011 el 18% dels espanyols entre 25 i 29 anys i el 44,4% dels joves entre 20 i 24 estaven a l'atur. Durant els últims anys han crescut els contractes temporals, la qual cosa provoca que fins i tot joves que treballen no es puguin independitzar. "L'emancipació tardana era una tendència, però ara no hi ha altra opció", diu Moreno. Molts joves que no podien continuar pagant la hipoteca o el lloguer han hagut de tornar a casa: mentre que el 2008 hi havia un 16,4% de llars de joves, l'any 2011 només n'eren un 14,5%.

Les conseqüènciesEs retarda la formació de la família i l'assumpció de responsabilitats

Emancipar-se tard té una conseqüència directa: el retard en la formació de la família. La mitjana d'edat espanyola dels pares novells és de les més altes d'Europa. "També té una altra conseqüència menys visible: els joves espanyols retarden el moment d'assumir responsabilitats i això pot arribar a generar molts problemes", apunta Moreno, que explica que es fa difícil plantejar com serà la situació d'aquí uns anys. L'any 2000 la tendència començava a millorar, però la crisi la va trencar. "Les coses estan canviant i ara els joves es mouen en un món global que pot ajudar a fer que la situació millori", afirma.