Publicitat

La llei de consultes, per la via ràpida

Contactes discrets per sumar el PSC al consens aprofitant el gir de Navarro amb el dret a decidir

La ponència del Parlament encarregada d'elaborar l'esborrany de la llei de consultes probablement només tindrà dues reunions de vida. La primera va tenir lloc ahir, la segona i potser última se celebrarà dimarts vinent. La voluntat dels grups que volen tirar endavant la llei no és altra que accelerar-ne la tramitació. Un cop la ponència doni per tancada la seva feina, l'esborrany s'haurà de debatre al ple del Parlament i, superat aquest primer escull, el text començarà la seva tramitació parlamentària pròpiament dita, amb la discussió d'esmenes. El desig de CiU i ERC era acabar la feina abans de l'estiu, però tot el procés, inclosa l'aprovació de la nova norma, es podria prolongar fins a finals d'any.

El punt d'inici del procés va començar la legislatura passada, quan el govern d'Artur Mas va aprovar un primer projecte de llei de consultes populars, explotant l'article 122 de l'Estatut, que concedeix a la Generalitat la competència exclusiva en aquesta matèria. La proposta del Govern va seguir l'habitual procés de tramitació fins que a la tardor, amb la feina gairebé enllestida, el projecte va decaure en convocar Mas eleccions anticipades i posar fi abruptament a la legislatura. Un dels compromisos que recull l'acord d'estabilitat signat el desembre passat entre CiU i ERC al·ludeix a la necessitat de posar definitivament fil a l'agulla i dotar Catalunya d'un marc legal que empari una eventual consulta d'autodeterminació.

El primer pas per tenir a punt la llei tan aviat com sigui possible es va fer ahir. Representants dels set grups del Parlament van celebrar la primera reunió de la ponència encarregada d'elaborar el text. El primer que va fer-se evident en la trobada va ser l'existència de dos fronts ben diferenciats. D'una banda, PP i Ciutadans es mantenen atrinxerats en contra d'aquesta iniciativa, conscients que pot convertir-se en el vehicle jurídic que utilitzi la Generalitat per convocar una consulta sobiranista en els pròxims temps. A l'altra banda hi ha la resta de partits, que amb diferent èmfasi, fins i tot amb diferents objectius, defensen l'aprovació de la norma.

El paper dels socialistes

El PSC és un d'ells, tot i que els motius que el porten a reivindicar la llei de consultes no tenen res a veure amb els plans sobiranistes de CiU i ERC. Els socialistes, que de fet van signar al costat de nacionalistes i republicans la petició per constituir la ponència redactora de la llei, la volen per poder consultar els ciutadans de Catalunya sobre qüestions diverses que els afectin. Ferran Pedret, un dels diputats del PSC que participen en la ponència, va posar ahir l'exemple del referèndum celebrat recentment a Suïssa per limitar els sous excessius dels directius de les grans empreses. El PSC sosté que, si la Generalitat vol organitzar una consulta sobre el futur col·lectiu dels catalans, cal que negociï i acordi la manera de fer-ho, amb totes les garanties legals.

Gestions per atreure el PSC

Encara és massa d'hora per predir si els socialistes formaran part del consens final. Però el que CiU i ERC busquen d'entrada és sumar-los almenys a l'inici del procés. Els esforços, segons fonts parlamentàries consultades per l'ARA, es concentren de moment a intentar que la proposició de llei de consultes populars que surti de la ponència i es debati en primer terme al ple compti amb la signatura de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP.

El text de la proposició es basarà en gran mesura en el redactat que va presentar al seu moment el Govern, però CiU i ERC ja han preguntat als socialistes quines modificacions caldria introduir-hi perquè s'avinguessin a estampar la seva rúbrica al costat de la resta de grups favorables al dret a decidir. Des d'ara fins a la segona reunió de la ponència, dimarts vinent, els grups intentaran acostar posicions. Fonts de CiU i ERC admeten que el gir del primer secretari del PSC, Pere Navarro, a favor de poder celebrar una consulta d'autodeterminació a Catalunya obre noves perspectives.

El suport dels socialistes al text base reforçaria el front català en aquesta matèria, en ple xoc de trens entre la Generalitat i un estat espanyol decidit a curtcircuitar el procés sobiranista. Però s'incorpori o no el PSC al consens sobre la proposició de llei que sortirà de la ponència, l'essencial serà saber si hi serà d'aquí uns mesos, al final de la tramitació. Els grups estan d'acord a recuperar les prop de 200 esmenes elaborades i en bona part consensuades en l'anterior legislatura. I aquí és on serà més difícil fer casar les pretensions sobiranistes de CiU i ERC amb els límits del PSC.

Una llei "invulnerable"

Tot i voler enllestir tan ràpidament com sigui possible la llei de consultes, CiU i ERC tenen clar que caldrà elaborar un text "invulnerable jurídicament", sense deixar escletxes que puguin ser aprofitades per anul·lar la norma als tribunals. Però no només per això caldrà esmenar el projecte que al seu dia va plantejar el Govern. També es tindran en compte els canvis en el context polític a Catalunya. Quan l'executiu de Mas el va portar per primer cop al ple del Parlament, a principis de l'any passat, la fita que tenia damunt la taula era el pacte fiscal i més d'un cop el mateix president de la Generalitat, davant la negativa del PP a concedir un model de concert econòmic a Catalunya, havia sospesat convocar una consulta per avalar aquest sistema de finançament. Ara, l'objectiu declarat de la llei és donar cobertura legal al dret a decidir.

Entre els aspectes que es dóna per fet que quedaran reflectits en la llei hi figura, per exemple, crear un cens propi a partir del registre administratiu gestionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya, que conté les dades dels padrons municipals. Seria una alternativa al cens electoral, que només pot utilitzar-se en els referèndums autoritzats per l'Estat. Els promotors de la llei defensen que puguin votar els majors de 16 anys i que s'obri el dret a vot als immigrants, tot i que queden encara per determinar els anys mínims de residència que se'ls exigiria.

Un dels punts que poden centrar les discussions entre els diferents grups en el futur tràmit d'esmenes és si el Parlament, a més de la Generalitat i els ajuntaments, està capacitat per promoure una consulta. També caldrà aclarir el nombre mínim de signatures de ciutadans per forçar la convocatòria d'una consulta. Un altre motiu de debat serà l'abast de les preguntes a formular. Però, en tot cas, la llei s'haurà d'aprovar definitivament abans del 2014, l'any que CiU i ERC s'han marcat inicialment com a límit per exercir el dret a decidir.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT