BarcelonaLa influència és una matèria difícilment quantificable, de la qual costa dir, fins i tot, quina seria la seva unitat de mesura. Però diverses aproximacions coincideixen a assenyalar el New York Times com el mitjà imprès més influent dels Estats Units (i una de les poques veritables marques globals informatives). L’observatori 4imn, de premsa internacional, elabora un rànquing a partir del posicionament del diari al cercador Google i a Alexa: és la seva proposta per avaluar l’impacte de les informacions en l’arena global. En primera posició hi ha el New York Times.
No és només qüestió de la potència de la marca als Estats Units. La companyia ha fet una aposta molt explícita per convertir-se en marca global: és la seva aposta per refundar un diari que, com molts dels tradicionals, ha travessat una crisi severa en la seva transició cap al món digital. Una mostra d’això és el canvi de l’ International Herald Tribune : l’edició a l’estranger del New York Times va perdre el seu nom tradicional a favor d’una denominació que incloïa la marca del diari. I, més enllà del rebateig, hi havia una voluntat explícita de potenciar el pes del mercat global en el compte de resultats.
Així, en el moment de fer aquesta operació, el 10% dels subscriptors digitals vivien fora dels EUA, però el 30% de l’audiència global -subscriptora o no- procedia de l’estranger. L’estratègia passa, per tant, per augmentar l’atractiu com a diari global per captar aquestes possibles subscripcions. Això comporta subratllar més afers no necessàriament nord-americans. Hi ha també altres factors qualitatius que expliquen la fama mundial del rotatiu. És el diari que més premis Pulitzer ha guanyat, amb 112 guardons. És el diari escollit per publicar els cables de Wikileaks. I el de les elits demòcrates americanes: el que llegeixen quan miren el món.
