El món reclama una altra política

BarcelonaL'Occupy, de Wall Street a St. Paul's

Fa ja un any i mig que centenars de persones van ocupar el parc Zuccotti de Nova York. El lloc no s'havia escollit a l'atzar: les tendes jeien davant de la inexpugnable fortalesa de Wall Street. Inspirat en la Primavera Àrab i els indignats , el moviment Occupy va sacsejar cada gran ciutat dels EUA i va travessar l'Atlàntic fins a Londres. Una crisi global que eixamplava la distància entre rics i pobles va mobilitzar milers de persones. Un any després poques tendes continuaven alçades: el procés de denúncia s'havia estancat i l'eslògan "Som el 99%" representava poca gent. Però el pas a l'octubre de l'huracà Sandy ha revitalitzat el moviment. Les xarxes socials s'han convertit en l'eina per ajudar milers de famílies que no han trobat cap resposta del govern.

Estudiants en peu de guerra

Amb els somnis i els projectes de la joventut no s'hi juga. Els estudiants del Quebec ho van demostrar l'any passat, quan es van plantar sis mesos en vaga indefinida contra la pujada d'un 75% de les matrícules universitàries. El govern va respondre amb una nova llei que limitava les manifestacions, una mesura que va indignar els quebequesos i va acabar forçant eleccions anticipades. El nou govern va anul·lar l'augment de taxes i va revocar la polèmica llei. Tenien uns bons mestres, els estudiants xilens, que han complicat la legislatura a Sebastián Piñera. En un país on cal hipotecar-se per anar a la universitat, els estudiants xilens han aconseguit comprometre els governadors d'alguns estats.

Els mexicans també hi han dit la seva. L'estiu passat van sacsejar la campanya de les presidencials amb el moviment #YoSoy132, en contra de la candidatura del priïsta Enrique Peña Nieto.

Escombres contra la corrupció

"Escombrem la corrupció" és el lema de diverses organitzacions brasileres que, armades amb escombres, surten al carrer per protestar contra els abusos del govern de Dilma Rousseff. Si bé les manifestacions són reduïdes -excepte el 7 de setembre, dia de la independència, que es va convertir en dia de protesta nacional-, han aconseguit, a poc a poc i amb el suport de les xarxes socials, fer percebre als ciutadans el greu problema d'un país estancat en els índex de Transparency International (és en la 69a posició de 176 països).

Grups heterogenis contra Putin

El febrer de l'any passat, quan faltaven dues setmanes per a les eleccions presidencials russes, les Pussy Riot poc s'imaginaven que el seu Verge Maria, emporta't Putin es convertiria en un èxit internacional i que els costaria dos anys de presó. L'acte, però, va fer sortir a la llum la repressió que pateixen els que es manifesten contra Putin, i que l'any passat van desafiar el fred i la policia per evitar el retorn del tsar a la presidència.

L'oasi de Tel Aviv també protesta

L'esquerra israeliana esperava, en les últimes eleccions, sumar els vots dels joves indignats de Tel Aviv, que l'estiu del 2011, quan tothom encara estava atent al desenllaç de la Primavera Àrab, van instal·lar-se en una de les zones benestants de la ciutat per protestar contra l'encariment del preu de l'habitatge. Si bé Benjamin Netanyahu va guanyar per un marge ajustat, qui va capitalitzar aquest vot no van ser els laboristes, sinó la nova formació de centre i laica de Yair Lapid, que sense experiència política va convertir-se en segona força al Parlament després de donar suport a les protestes.

Protestes que tomben governs

El 20 de febrer el primer ministre búlgar, Boiko Boríssov, escollit el 2009 amb la promesa d'eradicar la corrupció, va dimitir. Era el resultat de setmanes de protestes al carrer contra la pujada d'un 13% del preu de l'electricitat en el país més pobre de la UE.

Indígenes en defensa de la terra

Tant el president de Bolívia, Evo Morales, com el de l'Equador, Rafael Correa, van arribar al poder gràcies al suport de les comunitats indígenes, però amb el temps les han anat abandonant. Decebuts, els indígenes han tornat a convocar marxes perquè es respectin les promeses electorals i el reconeixement de la terra. El conflicte més latent a Bolívia és el de la construcció d'una carretera al Parc Nacional d'Isiboro Sécure. Si bé en el referèndum de l'octubre el govern va interpretar que s'estava a favor de la via, la Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia assegura que la majoria de les comunitats hi estan en contra.

Contra la dictadura de l'austeritat

Un milió i mig de persones van sortir al carrer a Portugal la setmana passada convocats pel moviment Que se Lixe a Troika [que es foti la troica ]. Cantant de nou la Grándola, Vila Morena (l'himne de la Revolució dels Clavells del 1974) i amb el lema "El poble és el que mana", van manifestar-se contra les retallades impulsades pel govern conservador de Pedro Passos Coelho sota el mandat de la troica internacional. Els portuguesos, després de gairebé dos anys de patir la dictadura de l'austeritat, han dit prou i els grans diaris econòmics ja alerten d'un escenari similar al de Grècia. La plaça Sintagma d'Atenes ha capitalitzat els moviments i les protestes contra l'austeritat i el descontentament s'ha traduït a les urnes en l'auge de partits d'esquerra com Syriza.