BarcelonaEl Govern va crear l’any 2003 un cànon perquè els ajuntaments paguessin per cada tona de residus que porten a l’abocador o a incinerar, i que, per tant, no reciclen. La taxa va fixar-se en 10 i 5 euros, respectivament, una quantitat que no es va revisar fins al 2011. Després dels increments aprovats per la Generalitat, els ajuntaments han de pagar aquest any 15,8 i 7,4 euros, unes quantitats que surten de la taxa que paguen els ciutadans, habitualment inclosa en el rebut de l’aigua. Tost explica que la intenció és apujar aquest cànon tres euros i un euro i mig l’any que ve, sempre encarint més l’abocador que la incineració. A partir del 2016, “si hi ha recuperació econòmica”, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) vol aprovar augments anuals de cinc euros i dos i mig. D’aquesta manera, el 2020 s’arribaria a un preu per tona abocada de 50 euros i de 25 en cas de ser incinerada, uns creixements superiors al 200% en pocs anys.
L’explicació que dóna Josep Maria Tost d’aquest encariment és que, paradoxalment, avui dia surt més car portar els residus a una planta de triatge, on se separen les escombraries per millorar el reciclatge i augmentar la valorització. Al preu del cànon cal afegir-hi els 35 euros de mitjana que costa recollir una tona de residus, però malgrat la suma el resultat final segueix per sota dels 65 euros que costa un tractament mecànic i biològic de triatge. L’objectiu, doncs, passa per encarir progressivament el cànon fins que els municipis tinguin prou incentius econòmics per fomentar el reciclatge amb decisió.
L’exemple europeu
La Unió Europea preveu que a partir del 2018 tots els residus hagin de passar per plantes de triatge, una exigència que en el cas de Catalunya requereix inversions per construir infraestructures en municipis on ara no n’hi ha. Així ho preveu el Govern, que precisa que el cànon és el millor mecanisme per aconseguir-ho. El director de l’agència puntualitza que es tracta d’un ingrés “finalista” que la Generalitat només pot utilitzar en la gestió dels residus. Així, explica que dels 27,3 milions d’euros que es van ingressar el 2013 -el 87% per deposició i el 13% restant per incineració- només un milió s’ha utilitzat per cobrir les despeses de gestió de l’ARC, i la resta s’ha dedicat en més d’un 50% a millorar la recollida i el tractament de la matèria orgànica.
El diferencial entre les comarques que millor i pitjor reciclen és molt elevat. De fet, mentre Osona, la Terra Alta, la Segarra i el Priorat tenen un índex de recollida selectiva neta per sobre del 40%, la Cerdanya, el Baix Penedès, l’Anoia i la Vall d’Aran no arriben al 20%. L’Agència preveu fer accions específiques amb els municipis que són a la franja baixa: hi ha marge de millora. “Reciclar requereix un esforç”, diu Tost. I en un món en què les matèries primeres cada cop són més cares, també és una qüestió estratègica.
