BARCELONAEl problema de la pobresa, tradicionalment acotat i ocult, s'escampa com una epidèmia i aflora a la superfície. L'any 2008 un de cada sis catalans vivien amb una renda inferior al llindar de la pobresa. El 2011 ja eren un de cada cinc o, cosa que és el mateix, prop de mig milió de persones més en tres anys. Amb els criteris de l'Eurostat, que té en compte la renda relativa però també les privacions materials greus, l'estadística és encara més alarmant. Un de cada tres catalans, més de dos milions en total, viuen en risc de pobresa o exclusió social.
Aquest creixement imparable ha obligat les entitats socials a fer un esforç titànic per atendre els més necessitats. Dimecres passat, després que l'Institut d'Estadística de Catalunya fes públiques les últimes dades sobre el problema, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social va alertar de la necessitat d'evitar una fractura social: amb més compromís de la ciutadania amb les entitats socials, però també amb més polítiques socials des de les administracions. La Taula denuncia que s'han retallat els programes socials quan eren més necessaris.
Aquest dimecres, 17 d'octubre, és el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, i les entitats ho volen aprofitar per reforçar aquestes reivindicacions. Al matí han programat un acte de sensibilització dirigit al públic, organitzat juntament amb la Federació Catalana de Bàsquet, en què convidaran a fer un triple contra la pobresa sota el lema Combatem les desigualtats, establim prioritats, revisem la fiscalitat . I a la tarda hi haurà un acte institucional amb la presència del conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, que presentarà el periodista Jaume Barberà, molt crític amb les retallades.
Una postal cada cop més habitual
L'augment de la pobresa no només es reflecteix en les estadístiques i en les proclames de les entitats, sinó que és cada vegada més fàcil de veure directament als carrers de moltes ciutats. Al mateix centre de Barcelona és cada cop més habitual la imatge d'una persona amb un carret de supermercat que agafa dels contenidors ferralla o cartró que després ven a pes. Una activitat per subsistir que sempre ha existit, però que mai havia estat tan estesa com ara. Un dia de cada dia, a mig matí, a l'Eixample, les anades i vingudes dels carrets de supermercat són constants, i no és difícil veure com més d'un coincideix en un mateix contenidor.
Els mateixos drapaires es queixen que la competència ha crescut tant que costa molt trobar material. L'any passat, a l'àrea metropolitana de Barcelona, la recollida regular de cartró va caure prop d'un 20%. A la capital, els primers mesos d'aquest any, la Guàrdia Urbana ha imposat 691 denúncies per robatori de cartró, sis vegades més que en el mateix període de l'any passat. L'objectiu principal són els grups organitzats amb furgonetes, però les persones que ho fan a nivell individual amb carrets de supermercat es queixen que també les multen.
Tot i que també s'hi dediquen aturats i jubilats catalans, la majoria de drapaires són estrangers, un col·lectiu molt castigat per la crisi, amb una taxa d'atur que frega el 40%. A Barcelona, molts són subsaharians que viuen als assentaments en naus abandonades del Poblenou, i tenen el suport dels veïns amb microcrèdits per pagar les multes. Manel Andreu, president de l'Associació de Veïns, que forma part de la Xarxa de Suport als Assentaments, reclama que "a aquesta feina que fan de manera precària s'hi doni un marc legal a través de cooperatives o del que sigui".
L'Ajuntament de Barcelona, que en els pròxims dies presentarà un pla integral d'assentaments, s'ha fet seva la idea de les cooperatives, però recorda que treure el material de dins dels contenidors és una activitat sancionable, ja que és propietat del consistori i això li provoca un perjudici econòmic. En tot cas, els drapaires haurien de canviar radicalment la seva manera de treballar i recollir el material d'obres o altres llocs amb autorització.
Recollir deixalles per no robar
En un parc del centre de Barcelona, Moussa Ketega intenta separar metall i plàstic d'una peça que ha recollit sense perdre de vista el seu carret. Explica que va arribar de Burkina Faso a Múrcia l'any passat, però que de seguida va perdre la feina com a temporer que tenia allà. D'ençà que va arribar a Barcelona, ha recollit ferralla per sobreviure, però cada cop és més difícil per la competència. "Vaig utilitzar l'ajuda de Càritas en una època molt dolenta, ara puc sobreviure dia a dia", afegeix. Cada vegada que té una petita despesa, ha de trobar ferralla als contenidors per poder afrontar-la.
Nicolai Ionut i la seva dona empenyen un carret ple de cartró per un carrer de l'Eixample. "La policia no ens deixa agafar cartró, però ho fem per no robar", es queixa. Aquesta parella romanesa té una filla de cinc anys i està esperant el segon fill, i malviuen gràcies al cartró. "No dóna gaires diners, només per menjar", diu Ionut, que afegeix que els 1.000 quilos de cartró es paguen a menys de 100 euros, i que necessiten treballar de sol a sol durant una setmana per guanyar-los. "La meva dona treballava de prostituta i teníem molts diners, però ho hem deixat per estar tranquils amb Déu", afegeix abans d'acomiadar-se. També lamenta que la policia persegueixi els drapaires.
Tots es queixen de les multes, convençuts que la seva activitat no fa mal a ningú. "És millor que robar", diu també Moussa Camara, un senegalès que porta un carret ple de peces grans. Tot i això, assegura que en traurà molt pocs diners. "Se n'ha d'agafar moltíssima quantitat, tot el dia, i no dóna per viure bé, amb prou feines per menjar", explica. Són relats molt semblants, de subsaharians i romanesos, joves i grans, aturats recents i els que no han treballat mai. A falta d'una altra opció, aquesta és la seva feina.
