Els estats apliquen avantatges tributaris per fomentar polítiques, d’ocupació, medi ambient, etc. Aprofitar aquests avantatges és una optimització fiscal que els inspectors no objectem: qui inverteix en aquestes polítiques gaudeix lícitament d’un incentiu fiscal.
La línia es traspassa quan els avantatges s’utilitzen per eludir impostos. Aquest abús es denomina amb l’eufemisme d’ enginyeria fiscal i, avui, després dels ajustos que hem patit, amb el de pràctica fiscal agressiva. Ho practiquen multinacionals i grans fortunes, amb la cooperació de l’assessoria fiscal especialitzada, que abusa de la normativa dels diferents països per no pagar.
Aquests dies hem tingut coneixement d’acords confidencials entre 343 multinacionals i Luxemburg per eludir els impostos pels seus beneficis a Europa. La UE només n’estava investigant quatre, dues de les quals a Luxemburg. La pregunta és òbvia: ¿el president luxemburguès de la Comissió Europea voldrà impulsar decisions contra el seu país?
