CENTRE D'ESTUDIS I RECERCA / SOBRE ÀSIA ORIENTAL (UAB)Després d'un any dramàtic d'escàndols polítics i de retards imprevistos en l'organització, el XVIII Congrés Nacional de Partit Comunista de la Xina ha elegit el nou comitè central (205 membres, 10 dones), el politburó (25 membres, 2 dones) i la comissió permanent (7 membres, cap dona).
Sabíem que hi havia una forta lluita interna entre els taizidang (fills dels veterans revolucionaris, l'aristocràcia o nomenklatura del Partit) i els tuanpai (meritòcrates que han pujat al poder mitjançant els processos d'avaluació i de selecció del Partit, a partir de la Lliga de la Joventut Comunista). Els primers s'han criat per assumir el poder i s'han enriquit més fàcilment gràcies a les seves xarxes de contactes amb l'aparell del poder. Els segons provenen de famílies més humils i han hagut de demostrar els seus mèrits mitjançant la gestió de províncies de l'interior del país que han de competir en condicions de desigualtat amb les de la costa on solien governar els taizidang .
Els primers promouen l'eficàcia en la generació de riquesa: la creació d'una societat "modestament acomodada". Els segons, l'equitat en la redistribució de la riquesa per combatre la desigualtat i donar poder adquisitiu als pagesos: la creació d'una "societat harmònica".
Sabíem que Xi Jinping, el nou número u, és taizidang i un aliat de l'antic líder Jiang Zemin (partidari de la liberalització econòmica), i que Li Keqiang, el nou número 2 i futur primer ministre, és tuanpai i aliat de l'antic líder Hu Jintao (partidari de la redistribució), però no sabíem qui guanyaria la pugna per col·locar més partidaris seus a la cúpula del poder. Al llarg de l'últim any el primer ministre sortint, Wen Jiabao, ha fet "7 crides a la reforma política" en discursos censurats pel mateix Partit, però no sabíem si el relleu en el liderat respondria als clams.
Aigua freda per als reformistes
Ara sabem més. L'informe polític de Hu Jintao ha estat continuista, una dutxa d'aigua freda per als reformistes, tot i reconèixer el gran perill per a la continuïtat en el poder del Partit que representa la corrupció. I d'això es tracta. La prioritat primordial del Partit és mantenir-se en el poder. La segona prioritat és modernitzar el país i millorar el nivell de vida. La primera prioritat frena qualsevol intent d'introduir canvis en la manera de governar el país. L'estabilitat i el control que garanteix i exerceix el Partit promouen la segona prioritat.
S'ha renovat la meitat del comitè central. Entren en el poder els hong er'dai , la "segona generació de rojos", la dels guàrdies rojos. S'ha reduït el nombre de membres del Comitè Permanent de 9 a 7 (5 dels quals són taizidang ), una victòria per a la facció de Xi Jinping, que ha estat nomenat de seguida president de la comissió militar, l'autèntic front del poder (quan semblava que Hu Jintao mantindria aquest càrrec durant un parell d'anys més). Al març, Xi assumirà la presidència de l'Estat, tot consolidant els tres pilars del poder (Partit, estat, militars) sota el seu control. Per tant, sembla més clar qui va guanyant la pugna pel poder.
El discurs i l'estil de Xi són més frescos i més populars que els de Hu Jintao. Ha destacat un element que podria indicar la seva disposició d'obrir una mica més la porta de la reforma política: va dir que els quadres del Partit han de "prendre el pols del poble i eliminar les traves burocràtiques"; però va assegurar també que "per forjar ferro, cal ser fort". Un puny de ferro en un guant de vellut. La cara humana del Partit. El temps ho dirà.
