Una reforma innecessària

BarcelonaLa comunitat mèdica, però també els juristes i els col·lectius feministes, van deixar clar des del primer moment que el projecte de reforma de la llei de l’avortament que plantejava el fins ara ministre Alberto Ruiz-Gallardón era innecessari. Entre altres aspectes denunciaven que atacava drets fonamentals, com que una dona pugui decidir sobre el seu propi cos i, alhora, apuntaven que traslladava la responsabilitat d’interrompre un embaràs a professionals mèdics. Després de l’anunci del govern espanyol de la retirada de l’avantprojecte, cinc experts consultats per l’ARA valoren la decisió de l’executiu de Rajoy i detallen per què era una mala llei.

ISABEL SERRANO

“No hi ha hagut problemes amb l’actual normativa”

“En termes jurídics la nova llei posava en evidència que no es confiava en la capacitat de decisió de les dones, i això xoca en un país que defensa la igualtat de drets entre homes i dones. Des del punt de vista sanitari, hauria posat en perill la salut de moltes dones. El llenguatge de l’avantprojecte era obsolet. No hi ha una llei en el marc europeu democràtic que utilitzi aquest llenguatge. Però, sobretot, el que ha demostrat que era una mala llei és que aquest país no ha tingut cap problema amb l’actual normativa. No hi ha hagut queixes sanitàries ni tampoc judicials, un fet que demostra que no hi havia cap motiu per canviar-la”.

JOSEP MARIA LAILLA

“Des del punt de vista mèdic tenia moltes deficiències”

“La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia hi va mostrar la seva disconformitat des d’un inici perquè no se la va convidar a debatre els aspectes científics que la llei incloïa. No entro en el debat ideològic, però sí en el mèdic: tenia moltes deficiències. Un dels errors mèdics més grans era que no parlava de prevenció sexual. No hem d’oblidar que estem davant d’un problema greu, tenint en compte la quantitat d’avortaments que es practiquen, i que s’ha de tractar amb profunditat. Hem de ser capaços de seure tots junts a debatre-ho. No pot ser que cada ministre faci una llei, cal fer una reforma que serveixi anys”.

MARISA FERNÁNDEZ

“Es regia per un criteri moral desfasat”

“El problema principal era que restringia els drets de les dones a nivells intolerables. Si finalment s’hagués aprovat, l’estat espanyol estaria al mateix nivell que Irlanda, Polònia o Malta i ens hauríem allunyat del món occidental. No es regia per un criteri jurídic, sinó per un criteri moral desfasat. Quan les lleis funcionen, s’han de deixar tal com estan. Actualment no hi havia un gruix social que demanés la reforma de la llei del 2010. Hi havia consens. Les dones estem fartes que ens legislin: que ens deixin estar. Han d’entendre que les dones hem avortat i seguirem avortant, hi hagi la llei que hi hagi. La diferència, lamentablement, serà en quines condicions podrem fer-ho”.

JOAQUIM CALAF

“Donava la responsabilitat als psiquiatres”

“El pecat original és que era una reforma de supòsits i no de terminis, com passa en la majoria de països europeus. En tractar-se d’una normativa de supòsits, doncs, era necessàriament restrictiva. En biologia no es pot preveure tot, i aquesta llei oblidava moltes coses. A més a més traslladava la responsabilitat d’interrompre un embaràs a certs professionals, com psiquiatres o psicòlegs. Gallardón tenia ganes de modificar una cosa que funcionava, que no generava cap incomoditat entre dones ni metges. A més a més, la llei actual no ha incrementat el nombre avortaments practicats, sinó tot el contrari. L’única manera de lluitar contra el problema és potenciant la contracepció”.

SÍLVIA ALDAVERT

“La reforma obligava les dones a ser mares”

“Era una mala llei en tots els sentits: no respectava el dret de les dones a decidir; les obligava a ser mares o avortar a l’estranger o bé a fer-ho clandestinament i, alhora, vulnerava els seus drets sexuals. A més a més, es convertia en la llei de l’avortament més retrògrada de tot Europa. La seva retirada, però, la celebrem amb cautela perquè el president del govern espanyol ha avançat que reformarà l’actual normativa per assegurar que les menors de 16 i 17 anys necessitin el consentiment patern per interrompre el seu embaràs. En aquest punt cal tenir en compte que una part d’aquestes joves són víctimes d’agressions sexuals en l’àmbit familiar”.