BarcelonaLa nova llei per unificar el mercat de béns i serveis serà bona per a l'economia espanyola, segons coincideixen tots els economistes consultats per l'ARA. L'eliminació de barreres al comerç i la simplificació de les normes promeses per la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, és una de les grans reivindicacions de les multinacionals i moltes empreses espanyoles que, com recorden els experts, fins ara havien d'adaptar-se a la legislació de cadascuna de les comunitats autònomes, competents en aquest àmbit.
Tot i que el govern espanyol havia promès respectar la legislació de cada comunitat autònoma, el conflicte de la nova llei d'unitat de mercat amb les normes de les diferents comunitats és una altra de les conseqüències que vaticinen els economistes, que assenyalen els diversos punts que entraran en conflicte amb la legislació catalana.
Francesc Granell
"La unitat de mercat és favorable a l'expansió econòmica", considera el catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) Francesc Granell. Per demostrar-ho cita l'informe Cecchini, que va servir a finals dels anys 80 per justificar la consolidació del mercat únic europeu: "Es van suprimir barreres físiques i legals i ha tingut efectes molt positius". La nova normativa del govern espanyol, apunta, intenta eliminar que allò que s'havia anul·lat entre estats europeus passi entre comunitats autònomes.
Segons Granell, les barreres a la circulació de mercaderies que s'han anat implantant a l'Estat són culpa "d'un mal disseny de l'estat de les autonomies". I, tot i admetre que suposarà una "retallada de competències" per als governs de les comunitats, no és sinó per desfer un pecat original. "S'haurien d'haver donat més competències polítiques a les autonomies, però menys capacitat per impedir la lliure circulació de mercaderies i de prestació de serveis", sentencia l'economista.
José García Montalvo
El professor de la UPF creu que la mesura, present en el programa electoral del PP, "serà una de les poques promeses que podran complir" i assenyala que la intenció és bona i tindrà conseqüències positives si s'aplica bé". Està convençut que tindrà un impacte positiu en el PIB però desconfia de les previsions del govern. "És molt difícil de calcular", destaca.
Pel que fa als efectes que tindrà a Catalunya, hi veu dos vessants: per una banda, en temes com l'etiquetatge, "amb una profunda càrrega cultural", serà una mesura polèmica. Tot i això, considera que l'efecte liberalitzador serà positiu, sobretot en determinats àmbits del petit comerç "excessivament protegit" i que "a Catalunya està molt prefixat i delimitat". "Amb aquesta llei es podrà superar la influència dels grups de pressió que només miren pels interessos dels seus membres", considera Montalvo.
Alfredo Pastor
A Espanya és "extraordinàriament difícil" obrir un negoci, segons el professor d'economia de l'escola de negocis Iese Alfredo Pastor, i això es deu "en gran part a la multiplicitat d'administracions". Per això, continua, "qualsevol norma que ampliï el mercat és positiva i fa possible les economies d'escala".
Ara bé, d'una banda, hi ha el perill que aquesta liberalització sigui aprofitada per les empreses estrangeres, i que per tant "la riquesa no es quedi al país". Per això, diu, "fins i tot els països més liberals tenen barreres". A més, per eliminar tràmits, no necessàriament cal treure'ls a les comunitats, sinó que "podria ser l'Estat qui renunciés i donés competències exclusives a les autonomies", assenyala Pastor. Així s'aconseguiria eliminar un nivell de l'administració sense treure capacitat de decisió als governs de les comunitats, com a mínim en els sectors que són més sensibles a les especificitats autonòmiques.
Miquel Puig
"En aquest cas, el govern espanyol té raó: hi ha massa normes", creu l'economista Miquel Puig, que afegeix que "aquesta llei ha d'animar els legisladors catalans a racionalitzar la normativa a Catalunya encara que només sigui per evitar justificar iniciatives de l'estat espanyol com aquesta".
Puig, però, no acaba de creure la vicepresidenta, que va insistir que la llei serà respectuosa amb tota la normativa catalana. "Digui el que digui Sáenz de Santamaría, les administracions -totes- desconfien del que fan les altres, i sovint tenen raó". I en aquest sentit, Puig afirma: "El més probable és que aquesta sigui una norma més que s'acabi acumulant a totes les que ja hi ha, i que introdueixi en el conjunt encara més confusió. És la conseqüència inevitable de la falta d'esperit cooperatiu que anima la política espanyola en general". Per tant, amb la nova normativa "les administracions seran encara menys responsables del seu camp de competència", valora l'economista. Puig remarca també que l'impacte de la nova llei sobre el PIB que va pronosticar la vicepresidenta "és ridícul".
Gonzalo Bernardos
"Les multinacionals demanen normes iguals en el territori més gran possible". Per aquest motiu, "des de la perspectiva de les empreses és una molt bona mesura", assenyala el professor d'economia de la UB Gonzalo Bernardos. Segons diu, la mesura "simplifica tràmits, redueix costos i millora la competitivitat de les empreses".
Tot i això, critica la manera com s'ha adoptat. "Si estem en un estat descentralitzat, aquesta llei mai es pot imposar", concreta. Aquesta manera, "horrorosa" des del punt de vista de Bernardos, "pot fer que tingui un resultat molt pitjor del que podria tenir". Tot i ser optimista amb els efectes de la mesura, recorda que quan les administracions eliminen unes barreres al mercat en poden posar ràpidament d'altres, com els controls fitosanitaris que aplica França a molts productes estrangers.
Bernardos també critica "aquells que des de Catalunya critiquen la unitat de mercat a Espanya mentre la defensen a Europa", però recorda que la mesura, "una vegada més, és una invasió de competències catalanes dins del projecte del PP de recentralitzar l'Estat". En aquest sentit, Bernardos opina que "el PP està fent més política que economia des de la perspectiva que Madrid és el centre i la resta perifèria".
