Artur Mas ha acabat la setmana laboral (a l’espera de la setmana natural) pletòric i reforçat com a líder del procés. El miura Junqueras de dimarts al matí va ser convenientment capejat i enviat als corrals dimecres, salvant així la unitat de porcellana; dijous les imatges dels escocesos votant van demostrar al món (i a Espanya) que votar no provoca cataclismes, ans al contrari, i divendres el discurs de David Cameron semblava escrit per algun spin doctor de Palau per deixar en evidència la postura de Mariano Rajoy.
La votació al Parlament ha sigut un colofó perfecte, que va culminar aixecant el polze davant dels fotògrafs. La imatge és important perquè el procés també és una batalla psicològica per minar la moral de l’adversari. I mentre Rajoy i Santamaría sempre estan crispats quan parlen de Catalunya, Mas apareix somrient i relaxat, aparentant normalitat, confiança i optimisme. A Madrid, per contra, estan cada cop més nerviosos, més histèrics, més a prop, per tant, de cometre un error.
