Una tecnologia dominada per poques empreses

Nova YorkL’empresa SynapDx rastreja centenars de milers de seqüències genètiques buscant pistes sobre l’autisme en 880 nens de 20 estats. Fa uns anys, això hauria sigut la feina d’una gran empresa o institució de recerca. Avui, gràcies a la informàtica al núvol, aquesta start-up de Lexington, Massachusetts, ho fa amb 22 persones, uns quants ordinadors portàtils i connexió a internet.

“Sense el núvol, necessitaria un milió de dòlars i un equip de treballadors només per a la informàtica”, diu Mark DePristo, vicepresident de SynapDx. En canvi, la seva empresa inverteix 25.000 dòlars al mes en computació al núvol i la va ampliant a mesura que ho necessita. La computació al núvol, un terme simple per parlar d’un sistema intel·ligent d’ordinadors en xarxa, dóna vida a milers de jocs per a mòbils, a programes per a l’oficina i a projectes de recerca avançada. Aquests serveis aprofiten xarxes de milions d’ordinadors, llogant i utilitzant quantitats enormes de potència de càlcul.

Durant el mig segle que fa que els ordinadors formen part dels llocs de treball, les empreses han comprat equips per tenir els seus propis centres de dades. Però això podria estar a punt de canviar. Analistes de la International Data Corporation calculen que si comptem serveis al núvol com les aplicacions per a mòbils i les xarxes socials, en els sis anys vinents, gairebé el 90% de la nova inversió en tecnologies de la comunicació i internet -40.000 milions d’euros del comerç global- estarà basada en el núvol. Tècnicament, la computació al núvol fa referència a un mètode eficient per gestionar molts servidors, magatzems de dades i creació de xarxes. Fa més d’una dècada, els enginyers van descobrir maneres de distribuir dades i programari a través de diversos ordinadors, tots alimentats per l’ús col·lectiu.

Millora de rendiment immediata

Ja no importava quins servidors treballaven, tot era dins aquests ordinadors al núvol. Va haver-hi millores de rendiment immediates, perquè habitualment els servidors independents utilitzaven només una fracció de la seva capacitat per si arribava un augment de la demanda. Vinculant totes les màquines per crear un sistema virtual més ampli, el problema de la demanda va resoldre’s i va alliberar-se una gran quantitat d’espai per a la computació. I va convertir-se en un servei disponible a tothom que pogués pagar un lloguer.

“Els grans esdeveniments mundials, el Mundial de futbol, la Super Bowl, els grans reality shows, utilitzen tots el núvol” per a diversos serveis en línia, diu Andy Jassy, cap dels Serveis Web d’Amazon (AWS), la principal empresa de computació al núvol.

La NASA va retransmetre l’aterratge a Mart de la sonda espacial Mars Lander utilitzant els serveis d’AWS, i la campanya d’Obama va utilitzar-los per fer un milió de trucades el dia de les eleccions presidencials del 2012. Fins i tot una part de la CIA és a AWS. Un grapat de grans empreses dominen aquesta nova tecnologia. Google també té un núvol gran. Bona part del poder en aquest núvol públic on les empreses lloguen un espai serà controlat per poques mans. Això vol dir que alguns individus i equips petits depenen totalment d’aquesta tendència. Sense el núvol, seria gairebé impensable crear una start-up com Pinterest, que puja 60 milions de fotografies al dia a AWS però que dóna feina a 300 persones.

Innovacions impensables

La capacitat de posar en comú una potència enorme de processament també està aportant innovacions impensables fa només uns anys, com ara la traducció a temps real de qualsevol idioma, els cotxes que es condueixen sols o els termòstats que aprenen del nostre comportament i s’hi adapten.

“Que s’hagi dit un milió de vegades no fa que sigui menys cert: encara estem al principi de tot això”, diu Greg DeMichillie, director de producte del núvol de Google. “Fer una cosa que arribi a 100.000 persones ja no està reservat només a centres de dades de grans empreses. Dues o tres persones poden construir una cosa d’abast global”, afirma.