Crítica De TvL’entrevista a Artur Mas d’Ana Pastor va anar precedida per l’aperitiu de dues converses de la periodista amb Xavier Sardà i Júlia Otero. Otero va ser capaç de transmetre més matisos i un punt de vista més madur i interessant del conflicte, especialment de cara als espectadors espanyols. De fet, el titular del programa el va donar ella mateixa quan va aclarir amb contundència que volia votar (per expressar el seu no a la independència). Ana Pastor es va quedar de pedra i fins i tot la va advertir que aquella afirmació podia comportar-li problemes a Espanya.
Pel que fa a l’entrevista d’Ana Pastor a Artur Mas és evident que si va tenir alguna utilitat va ser més per als espectadors de fora d’Espanya que no pas per als de Catalunya. Per als catalans (partidaris de qualsevol opció) totes les explicacions de Mas eren òbvies i conegudes.
Mas va procurar ser eminentment pedagògic pensant en l’audiència d’Espanya. Però ens vam trobar amb una Ana Pastor previsible que en comptes de preguntes portava ben apresos els tòpics del PP per rebatre i negar no només la sobirania de Catalunya sinó el fet de poder votar. No era una entrevista que permetés demostrar una Espanya més madura i oberta, amb ganes d’entendre, que també deu existir.
Clixés del PP i el PSOE
Ana Pastor va anar exposant tots els clixés del PP i el PSOE un darrere l’altre: l’alarma de la il·legalitat, l’horror de la desobediència civil, que si Europa diu que no, que si la sacrosanta Constitució, la rotunditat per negar que Catalunya i Escòcia no són comparables... És a dir, l’objectiva Ana Pastor venia amb tots els prejudicis subjectius del no a l’hora d’afrontar l’entrevista i els entenia com a veritats absolutes. Fins i tot semblava que alliçonés Mas o l’advertís dels riscos, com si en sabés més que ell.
Ana Pastor, a més, quan pregunta no vol la resposta. Ella espera que li contestin el que vol sentir. I, si la resposta no avança per on espera, va xiuxiuejant postil·les: “ Yo no tengo que contestar ”, “ Yo suelo ser muy pesada ”, “ Esto ya me lo ha dicho ” que només serveixen per adquirir protagonisme i no pas per facilitar les respostes.
Inaudit, a més, que en una entrevista al president de la Generalitat de Catalunya i en el mateix Palau de la Generalitat, Pastor tallés l’entrevista a un minut del final per donar pas a la publicitat creant un suspens sobre el tema de la corrupció. Va ser l’entrevista de picar ferro fred i exemplifica el desencontre i la no voluntat d’entendre’s ni d’escoltar. I això que Pastor és la llesta de la cadena progre.
