Dossier 24/11/2012

Els votants d'ahir i d'avui: on eren i on són

El col·lectiu d'autors del blog 'El pati descobert' analitzen avui on se situen els votants de cada partit

Marc Guinjoan / Toni Rodon / Marc Sanjaume
2 min
gràfic pati

La societat catalana està en ple procés de canvi. Els esdeveniments polítics i socials dels últims anys s'han precipitat a gran velocitat. El mapa polític relativament estable de les últimes dècades ha patit una transformació vigorosa, amb l'entrada en escena de nous partits i l'erosió d'altres.

Tradicionalment s'ha considerat que en la determinació del vot hi conflueixen, grosso modo , dos grans grups de factors: els conjunturals i els ideològics. Mentre que els primers es creia que podien canviar de manera prou ràpida en el temps (per la incidència de l'economia, de casos de corrupció, la irrupció de noves propostes polítiques...), els segons es consideraven força estables i poc subjectes al moment històric. Per entendre'ns: si una persona era d'esquerres, era difícil que uns esdeveniments polítics -positius o negatius- li canviessin la ideologia d'un dia per l'altre; si era nacionalista català moderat, el sentiment era probable que es mantingués d'una manera prou estable durant la seva vida.

Si ens remetem a les dades, però, veiem que en els últims anys aquest patró s'està esquerdant. Tal com es desprèn dels baròmetres del CEO, els ciutadans de Catalunya se situen ara mateix lleugerament més a l'esquerra en comparació amb les eleccions al Parlament del 2010. Aquesta tendència és especialment manifesta entre els votants de CiU, probablement fruit de l'eixamplament de la seva base electoral amb la incorporació, aquest any 2012, de votants més centristes. Pel que fa a la resta de partits cal ressaltar una lleugera centralització del votant d'ERC -en línia amb el discurs de la nova executiva del partit- i un lleuger viatge d'ICV-EUiA cap a postures més d'esquerres. Comptat i debatut, però, estem davant de canvis de poca rellevància. Què passa en l'eix nacional? Si ens fixem en l'evolució de les preferències territorials dels catalans, observem com, del 2010 al 2012, hi ha hagut un canvi molt marcat. Aquest canvi és especialment notori entre els votants de CiU i ICV-EUiA, dues formacions que en l'última legislatura han pujat al carro del dret de decidir i que aposten per la celebració d'un referèndum.

En el cas d'ERC aquesta evolució fa que actualment la pràctica totalitat dels seus votants es mostrin partidaris de l'estat propi. Per contra, s'observa molt poca variació entre els votants de PP i C's. Finalment, les dades sobre el PSC ens mostren com, a diferència del que ha passat en el conjunt de la societat catalana, els votants del 2012 tenen un perfil més espanyolista que el 2010. El PSC ha perdut les bases de suport electoral més catalanistes mentre que ha mantingut més els votants més centralistes.

Temps de canvis vertiginosos. El 2010 molts analistes pensaven que havien estat unes eleccions estranyes. Argumentaven que molts votants s'havien "desviat" del camí de sempre i que el temps tornaria a posar tothom al seu lloc. Tot indica que no serà així. La descomposició de l'esquerra, l'apuntalament de noves opcions polítiques i la fortalesa d'algunes de velles fan preveure un escenari nou per a la política catalana del futur. Aviat en sabrem els interrogants, els del 25-N i els que s'obriran l'endemà.

stats