CRÍTICATV
Efímers 01/12/2014

El tic nerviós de Teresa Romero

i
Mònica Planas
2 min

El programa d’espectacle informatiu dels dissabtes a la nit a Telecinco, Un tiempo nuevo, està solucionant els greus problemes que tenia d’audiència a cop de talonari. És l’estil Mediaset i el segell de Berlusconi. Va passar amb el Petit Nicolás i aquest dissabte va ser el torn de Teresa Romero, la infermera que s’ha recuperat del virus de l’Ebola.

Just presentar-la, Sandra Barneda va passar a l’exhibició tàctil: li tocava el braç i li posava la mà a l’espatlla com per demostrar que no passava res. Subliminarment és una manera, també, de recordar a l’audiència l’impacte del contagi.

La periodista estava massa pendent de seguir la cronologia temporal fins al punt d’interrompre-la si fugia de l’ordre establert. Estava tot molt pautat d’antuvi. Massa. L’entrevista era més pròpia d’un interrogatori policial per esbrinar l’autor d’un crim que no pas un exercici periodístic. Amb el cas de l’Ebola la tele s’ha erigit en una mena de fiscal que pretén descobrir les claus del contagi i poder assenyalar amb el dit el culpable. D’altra banda, hi havia una excessiva prudència a contrariar la infermera. Romero va donar algunes explicacions que demanaven a crits una repregunta o un aclariment. Tampoc se li va preguntar si hauria preferit conservar l’anonimat com ella mateixa va demanar al principi de ser diagnosticada. Això sí, Barneda anava alternant la conversa més freda amb la deriva emotiva, burxant perquè plorés ja fos amb l’excusa del gos o dels companys de feina.

És difícil discernir si a Teresa Romero li ha sortit a compte l’aparició televisiva: els seus dubtes a l’hora de respondre a certes preguntes i les imprecisions en relatar les primeres visites mèdiques la van deixar al descobert davant de les càmeres. La pressió televisiva incomodava Teresa Romero, especialment quan li faltaven arguments. La tele és molt traïdora perquè accentua les inseguretats, fins i tot de manera injusta. Dubtar en un plató és una condemna. Titubejava en les explicacions i es tocava la cara. Un gest que, precisament, és el que es va fer servir com a justificació del seu contagi. Aquí Barneda va estar bé. Va fugir del guió per deixar-li anar: “ Tienes un tic nervioso, supongo, que hace que te toques la cara muy a menudo, no? ” La infermera no va saber què respondre. No era conscient dels seus moviments. Va ser el moment clau de l’entrevista. Teresa Romero ha tingut l’excepcional sort de superar l’Ebola, però ara és víctima d’un altre virus devastador: l’aparador mediàtic. És cruel, complicat d’eliminar i si se supera no tornes a ser mai el d’abans.

stats